COMUNICAT de la Plataforma "Salvem la Platja Llarga" davant les modificacions incorporades des de la DG
de Costes del Ministeri de Medi Ambient al projecte de Passeig Marítim a la Platja Llarga (Contestació a les
informacions aparegudes a "El Diari" i "El Punt" del 8 d'abril 2006)

La gent de la Plataforma ens congratulem d'aquestes modificacions, que venen a ser sis o set barbaritats
menys que afectaríen la platja:

- Ja NO hi hauràn PALMERES aliniades a la part central del Passeig, sinó arbres autóctons.
- La segona meitat del passeig (a la zona més salvatge) NO serà TAN AMPLA,
fins al punt que semblaàà més un "camí" que un "Passeig".
- NO hi haurà IL·LUMINACIÓ ARTIFICIAL en aquest segon tram,
i en el primer tram s'adequaran a la normativa vigent... .
- NO hi hauria CARRIL BICI en el segon tram, que es farà amb passarel·la de fusta per
la qual no passaran les bicis fins al bosc de la Marquesa, i per tant tampoc les motos...

Però encara queden moltes coses amb les quals a la Plataforma no hi estem d'acord:

- A un nivell més general, el Projecte no ve avalat per cap ARQUITECTE (que potser introduiria algun criteri
estètic), ni cap BIÒLEG (que podria donar un nivell de qualitat des del punt de vista mediambiental), i aquests
mateixos canvis introduïts, que tanmateix agraïm, fan ressó de la falta de criteri científic i de sensibilitat amb que
va ser elaborat, i que continua present en el projecte.

- I també a un nivell general, el que reivindiquem és el dret ciutadà a gaudir de l'unic espai litoral on encara
es pot contemplar el paisatge en el seu estat natural. Reivindiquem el dret a la bellesa de la natura.

- Es diu que el REG de les plantacions es farà pel sistema GOTA A GOTA. Estariem d'acord quan es tracta de
plantacions a les dunes per recuperar la seva vegetació, però no per a ajardinaments. No és adequat ajardinar
un paratge natural com aquest, i per tant no caldrà regar-ho habitualment.

- Es diu que "s'extremarà la diferenciació entre el sector urbà de l'Oest i el sabinar a l'Est de la Platja ".
Si això vol dir que no es troba cap inconvenient en urbanitzar molt la part Oest, tampoc creiem que calgui canviar
massa aquesta part de la platja, que malgrat tenir unes quantes edificacions conserva un cert aire salvatge molt
interessant. Encara que ja és molt que es pensi en fileres d'arbres autóctons en puestos de palmeres (prou n'hi ha
ja, de platjes amb palmeres en filera).
I en quant al CARRIL-BICI a aquesta part de la platja, seguim sense entendre-ho. Perquè no posen uns quants
d'aquests arbres autòctons al passeig del Miracle, aquest que es veu des del balcó de tocar ferro, que sembla un
desert de ciment?
Alli sí que estaria bé per portar als nens amb les bicicletes, si n'hi hagués almenys una miqueta d'ombra.

- Tampoc ens convenç, a l'extrem Oest de la platja, l'ENTARIMAT de fusta de més de 4 metres d'amplada i més
de 2 d'alçada que es preveu. Serà un moble que no contribuirà a embellir aquesta part de la platja sinó tot el contrari.
I la gent passant-te per sobre, sigui caminant o en bici, o mirant recolzada a la barana, treu intimitat als banyistes,
ni que no sigui una platja nudista.

- Ni ens convenç per res que vagin a "instalar una previsión de LÍNIA TELEFÓNICA a lo largo de todo el paseo con
sus conducciones y cámaras de registro." Per a què fer? Volen posar cabines al peu del bosc de la Marquesa?
(Al projecte ho posa a la memòria del principi, apartat 3 "Descripción de las obras", cap al final del "subtram E",
però el seu redactat fa pensar que és aplicable a tot el passeig).

- Ni ens agrada que enderroquin el BÚNKER, que ja forma part de la història i el paisatge de la zona oest de la platja,
ni el club nàutic, amb el seu aspecte tranquil anys 60. Aquests enderrocs només contribuirien a despersonalitzar-la.

- No entenem que s'en parli tant de "FACILITAR L'ACCÈS DELS USUARIS A LA PLATJA", quan es tracta d'una platja que ja
setmanes abans de la Setmana Santa sembla la Rambla de Barcelona de tanta gent caminant sobre la seva sorra (veure foto).
No fa la impressió d'estar tan mal comunicada, si tanta gent passetjem per ella. Fins i tot hi ha dues línies de busos urbans
que podem prendre a la mateixa Rambla i en poc temps ens deixen al costat de la platja.

- Hi ha el problema real de que hi ha gent que no pot caminar per la sorra, perquè té massa edat o algun problema de
mobilitat. Però ara hi ha CADIRES de RODES que poden anar per la SORRA. Proposem que a la platja hi hagi una bona
dotació d'aquestes cadires, i que sigui un servei gratuït.

- On sí que veiem la possibilitat de millorar l'accessibilitat és amb el tema PÀRKINGS: Diuen que faran una zona de pàrking
per 360 cotxes i 30 motos" a l'actual parking d'arribada (tindràn que posar els cotxes ben junts perquè en el projecte inicial
en aquest pàrking preveien 256 places (¡!). I que "si en el futuro se requieren más plazas, se buscará un lugar al otro lado
de la vía del tren…" Però no cal fer molts cálculs per saber que sí que es necessitaran més places. La Llarga, a l'estiu, arriba
a tenir més de 3.000 visitants alhora, el qual vol dir que cal preveure pàrking per uns 1.000 cotxes. Entre el parking previst
i el de Cala Romana apenes s'assegura la meitat d'aquests aparcaments. I si es fan 500 habitatges al costat de la platja
el problema s'agreuja.
Creiem que l'indret més idoni per fer aquest pàrking és precisament als terrenys on es preveu la primera urbanització, entre
la via del tren i la N-340, a l'altura de l'actual pàrking, el qual aleshores podria fins i tot reconvertir-se en el tranquil aiguamoll
natural que ens rebria de forma visualment molt més relaxant que un gran pàrking. Arribariem a l'aiguamoll per un túnel ja
existent sota la via. A un costat ens trobariem l'Iot, i a l'altre un parell de tranquils restaurants de platja.

- Si es fa una nova carretera asfaltada per l'accès dels veïns darrera l'Iot, demanem que no es malmeti la COVA de Jaume
el Conqueridor, on aquest va pernoctar a la tornada de Mallorca, gran per que càpiguen un parell de camions, segons diuen,
i que hi hagi la sensibilitat de fer-ho respectant els arbres de la zona, per tal de no perdre massa verda en aquest punt del
paissatge. De fet, a la platja no es tracta tant de plantar arbres sinó de respectar els que hi ha.

- I seguim pensant que ja n'hi ha prou pressió urbanística al litoral abans i després de la Llarga com per voler construir al seu
costat dues URBANITZACIONS amb 500 habitatges, que augmentaràn a la zona el tràfic rodat, el soroll, la il·luminació
nocturna... vessaràn les seves aigües brutes al mar prop de la platja, etc. etc.
Proposem solucions com ara la compra pel Ministeri d'aquests dos terrenys a punt de ser urbanitzats, ara que encara no s'ha
començat a construir en ells, o que es comprin amb part dels diners destinats al Passeig, si aquest es substitueix per un projecte
més sobri, i per tant menys costós, de recuperació del seu entorn natural (el qual s'ha de fer sense perjudicar de forma important
a la gent que ja hi viu o hi treballa).

- La nostra oposició a aquestes urbanitzacions es fa encara més consistent pel fet que pensem que tots i totes (ciutadania,
administracions...) hauriem d'unir les nostres veus i voluntats per demanar i fer realitat el PARC NATURAL DEL GAIÀ I LA SEVA
MAR, al qual s'inclouria la Platja Llarga, com a estratègia per preservar aquesta, juntament amb altres espais verds (boscos del
Mèdol, de Mas Enric, etc.) propers a la conca d'aquest riu, i que formen l'anomenada "CORONA VERDA del Llevant tarragoní".
Així sí que seria un veritable "pulmó verd" de la nostra ciutat, on encara podriem trobar els tresors naturals, històrics i paisatjístics
d'aquestes terres.

- Per acabar, considerem que la Platja Llarga forma una unitat paisatjística amb les platjes Waikikis (Calafonda i Calabecs) i amb
el BOSC DE LA MARQUESA, i creiem que aquest espai tan valuós hauria de ser de titularitat pública. Potser les edificacions
semiderruides de Mas Grimau es podrien convertir en una Estació Biològica-Centre d'Interpretació i Mirador Paisatgístic i de Vigilancia,
i la petita zona agrícola on ara hi ha oliveres cultivades de forma convencional (amb l'impacte ambiental negatiu que això suposa),
en un indret d'Experimentació de l'agricultura tradicional i sostenible d'aquesta zona, amb introducció de la "Triada mediterrània"
(cultiu conjunt de vinya, cereal, i arbres (garrofers i oliveres), i aplicació de les tècniques actuals de l'agricultura ecològica?

INICI