Saltar al contenido

Al·legacions a La Budellera

Prement aquest botó podeu fer donacions amb les quals ens ajudareu a pagar les despeses que fins ara pugen a més de 600 €. Us anirem tenint al corrent de les recaptacions de fons i de les despeses aqui

 

 

 

Àrea d’Urbanisme

Ajuntament de Tarragona

Plaça de la Font, 1 – 43003 Tarragona

 

GEPEC-EdC entitat inscrita al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 1279 de la Sala 1a del Registre de Tarragona, inscrita també al Registre d’Entitats de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, declarada d’utilitat pública en virtut de l’Ordre de 12/04/2005, amb NIF G43301498, amb domicili social a efectes de notificacions a l’Avinguda Prat de la Riba, 18, 2n, 43201 (Reus), representada pel seu president Andreu Escolà Llevat amb DNI 35104648R i donant veu a la PLATAFORMA SALVEM LA PLATJA LLARGA.

 

  • Assumpte: Al·legacions a l’aprovació inicial del Pla Parcial Urbanístic 24 de La Budellera (Tarragona).

 

EXPOSA:

Que d’acord amb els articles 4 i 13 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, així com el que disposa la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient, així com d’acord amb allò que disposa el Decret 21/2003, de 21 de gener, pel qual s’estableix el procediment per fer efectiu el dret de petició davant les administracions públiques catalanes.

Que d’acord amb l’art. 23.1 de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient estic legitimat per a exercir l’acció popular regulada en l’article 22 de la Llei 27/2006.

Que havent-se publicat, al BOPT núm. 200 del dijous 20 d’octubre de 2016, l’anunci oficial de l’aprovació inicial del Pla Parcial Urbanístic 24 de La Budellera i que el termini d’exposició pública és d’un mes des d’aquesta publicació.

Que atès que el GEPEC-EdC, segons els seus estatuts, és una associació que té com a principal objectiu el treball per la defensa del medi ambient i atès que el GEPEC-EdC vol donar la veu a la Plataforma Salvem La Platja Llarga en aquest tràmit d’informació pública, es té per convenient presentar les següents:

 

AL·LEGACIONS:

Índex de continguts:

  1. Antecedents i introducció des dels moviments socials……………………….. 3
  2. Al·legacions al PPU-24 de la Budellera………………………………………………… 5

2.1.        Model de ciutat i encaix amb les directrius del POUM………………. 5

2.2.        Dimensionament del Pla Parcial………………………………………………….. 8

2.3.        Integració amb el medi natural i amb el projecte d’Anella Verda Gaià – Francolí…………………………………………………………………………………………… 8

2.4.        Tractament de la Platja Llarga: aparcament, reserva del vial paral·lel a la N340 i Ciutat Residencial…………………………………………………………………. 16

2.5.        Protecció de la biodiversitat en el marc regulador europeu……… 21

2.6.        Patrimoni històric i arqueològic…………………………………………………. 23

2.7.        Dotació de serveis i equipaments públics………………………………….. 26

2.8.        Governança, participació ciutadana i gestió integrada del litoral en la tramitació……………………………………………………………………………………………… 27

Annex 1 – Declaració institucional que es presenta al plenari del Consell Comarcal del Tarragonès per a impulsar l’Anella Verda Gaià – Francolí….. 30

Annex 2 – Manifest de la 8a Cadena Humana de la Platja Llarga…………….. 34

 

 

 

1.   Antecedents i introducció des dels moviments socials

Al litoral de Tarragona es preveu a la zona de la Budellera, en una superfície total d’1.326.450 m2, la construcció de 5.738 nous habitatges i altres usos comercials, equipaments i usos terciaris, de fins a 12 pisos d’alçada. Així doncs, la intenció és desenvolupar aquesta àrea forestal, camps de conreu, de patrimoni cultural amb una xarxa de camins històrics, reivindicats amb 4 caminades populars des dels Barris de Ponent i la Canonja, als Barris de Llevant i la Platja Llarga.

Per altra banda des de la Plataforma Salvem la Platja Llarga es continua lluitant per aconseguir la protecció de les últimes platges naturals i verges, de l’última reserva del territori no afectada pel procés d’urbanització que ha malmès durant tants anys el litoral de Tarragona.

L’any 2007 es va realitzar la petició d’Ampliació de l’EIN Tamarit – Punta de la Mora a la Platja Llarga fins al Turó de Mas Rabassa, en aquell moment estava recentment aprovat el POUM de Tarragona on vam demanar que es contemplés la protecció a l’àmbit territorial, juntament amb la sol·licitud a l’administració local en el marc de les directrius d’ordenació territorial a la que haurien de valorar l’interès de protecció, d’acord amb l’article 15.1 de la Llei 12/85 d’espais naturals de Catalunya.

S’ha demostrat, amb els valors i els esforços de renaturalització amb voluntariat, que s’està treballant per recuperar una entitat natural consolidada i prou gran com per a considerar-se necessària la seva conservació d’acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius.

Cal destacar que d’entrada observem un dèficit de disseny al Pla Parcial de la Budellera, el qual voldríem que consideressin, amb les al·legacions que exposarem a continuació, per tal de millorar i facilitar els connectors socials i ecològics amb altres espais veïns.

També denunciem la manca d’aplicació d’una governança i una gestió integrada en aquesta part del litoral, juntament amb la demanda d’un urbanisme evolucionat, sostenible, naturalitzat, modern, conservant els serveis ecosistèmics i amb conceptes innovadors. Cal avançar d’acord amb la societat actual, amb necessitats socials evolucionades a millor, amb un lleure respectuós, on els espais públics són els protagonistes, posats en valor, cada cop més verds, més terapèutics, silenciosos i en línies generals que ens ofereixin qualitat de vida, com es el cas de l’Anella Verda, on aquesta, s’hauria d’entendre que ofereix serveis ecosistèmics fins i tot en les zones de verd urbà.

Recordem que la Plataforma Salvem La Platja Llarga va presentar al·legacions al POUM de Tarragona el 4 de febrer del 2009, actualment ja massa obsolet, ja que respon als interessos urbanístics de fa uns anys i propis d’una època i mentalitat que tots hauríem d’aparcar. Per aquest motiu demanem una nova revisió del mateix POUM.

A la segona aprovació inicial del POUM de Tarragona, aprovada al Consell Plenari municipal amb data 21 de novembre de 2008, i publicada al BOP núm. 283 de 9.12.08 (anunci núm. 2008-15393), es demanà que els espais naturals propers a la Platja Llarga i altres espais naturals del municipi de Tarragona quedessin preservats com a espais naturals protegits mitjançant aquest POUM en la seva aprovació definitiva, amb categoria de sòl protegit, no urbanitzable, dintre de l’EIN del Bosc de la Marquesa-Punta de la Mora en un primera fase de protecció, i en una segona fase, quan es constitueixi, dintre d’un futur Parc Natural de les Terres del Gaià i/o del litoral de Tarragona.

Juntament amb aquestes al·legacions, vam expressar els nostres agraïments a l’equip de govern municipal per tot el que s’avançà amb la nova proposta de POUM: desactivació dels Plans Parcials Urbanístics PP28 (Mas Rabassa – Torre dels Escipions, que afectava al paisatge de fons des de la platja) i PP27 (Platja Llarga – Mas de l’Hereuet, que situava 837 nous habitatges en la seva proximitat), inutilitzant la riera del Catllar com a corredor biològic, el PP51 (Mas d’en Jover – Móra II, al mig dels boscos del Mèdol) i el PP50 (al Parc Ecohistòric del Pont del Diable – Mas d’en Pastor), juntament amb els plans que preveien treure de casa seva a moltes famílies. Però amb aquest PPU24 de la Budellera, la ciutat fa molts passos enrere.

Si pensem en les causes de perquè la Ciutat de Tarragona es troba fragmentada, podrem repensar, des del context que ens envolta, de forma urbanística i ecològica, de com volem les nostres poblacions. Pensar en les causes amb certa perspectiva, si ens adeqüem a l’accés a l’habitatge digne i si realment hi ha una demanda tan forta com per continuar creixent de forma paral·lela al litoral de la Costa Daurada. Probablement no.

Des de els moviments socials es reclama, fins i tot en el nou marc legislatiu català, el compliment del article 47 de la constitució Espanyola pel dret a un habitatge digne, amb els següents objectius:

  • Fomentar des de les administracions l’habitatge de lloguer davant de l’habitatge de propietat.
  • Ús social dels habitatges buits existents a les ciutats, augmentant la pressió fiscal als propietaris que mantinguin cases desocupades.
  • Control dels preus de l’habitatge per evitar augments artificials i l’abaratiment del sol per un us social i públic.
  • Un urbanisme sostenible en el temps i solidari amb el medi ambient.
  • Lluitar contra la corrupció i l’especulació urbanística.

Evitem que la ciutat de Tarragona sigui suplantada. Com? Revalorant els territoris llindars. Un espai públic és un espai accessible a tothom, on es produeix un intercanvi social entre persones que no es coneixen, trobades entre si efímeres que s’esvaeixen en el poc temps. Els carrers, per excel·lència, són els espais públics, indrets on es formen col·lectius, democràcia i llibertats.

En aquest paradigma sobre els espais públics és notòria la crisi que pateixen els territoris llindars, aquests són menyspreats, mentre que són uns dels més importants per la vida de les poblacions i ciutats, on és vital el desenvolupament de pulmons verds, per tal d’atraure la biodiversitat com indicadors de la qualitat de vida per les persones, tant per esmorteir les conseqüències del canvi climàtic, com per reduir l’augment de la temperatura a les ciutats, a més de revalorar el desenvolupament d’hortes i cultius i garantir la sobirania alimentària. En canvi, aquests espais públics si fan lleig o molesten se’ls exclou, per què? Per tal de revalorar l’entorn per la classe mitjana amb normes cíviques, on seran expulsats els pobres o indesitjables i desvirtuant els conceptes com el d’espai públic.

 

2.  Al·legacions al PPU-24 de la Budellera

2.1.   Model de ciutat i encaix amb les directrius del POUM

Per iniciar les al·legacions que presenta la Plataforma Salvem La Platja Llarga al Pla Parcial de la Budellera, voldríem discutir al voltant del model de ciutat i l’encaix d’aquest Pla amb les directrius del POUM de Tarragona.

En l’àmbit de la Budellera i en general pel conjunt de la ciutat, el POUM dicta que cal un desenvolupament urbanístic sostenible amb la utilització racional del territori, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Aquesta afirmació, que hauria de ser molt més un titular, creiem que no es reflecteix en el disseny del Pla Parcial. Això ho diem des de la convicció que el sobredimensionament d’aquest Pla va en una línia absolutament contrària al desenvolupament urbanístic sostenible i racional. La mateixa CEPTA denuncia que “les zones d’interior pateixen una desertització demogràfica”. A Catalunya pronostica un escenari de 7,9 milions de persones a 2051, després d’un creixement moderat però constant en les següents dècades. L’INE, en un altre estudi, coincideix en el diagnòstic de la pèrdua de cens: al 2029 hi haurà 38.246 tarragonins menys, un descens d’un 4,8%. Amb tot, l’any 2026, sis de les deu comarques tarragonines hauran perdut habitants. “Aquestes dades confirmen la tendència que es veu venir des de fa temps d’una reducció sistemàtica de la població. Fins 2050, el petit augment que es dóna és pràcticament insignificant i segurament es deriva de l’esperança que es recuperi la immigració més que augmenti l’índex de natalitat”, explica Àngel Belzunegui, professor de sociologia a la URV.

És per això que ens preguntem, cal que el Pla Parcial de la Budellera suposi un increment de 5.738 habitatges en el conjunt de la ciutat?

Per altra banda, se’ns afirma que el Pla Parcial garantirà la cohesió social entre els barris de Llevant i la ciutat, gràcies a la construcció d’un gran vial que travessarà la Budellera i un disseny urbanístic modèlic. Dubtem seriosament d’aquesta afirmació, ja que el disseny del Pla Parcial no representa cap innovació respecte el que ja hem vist fins ara. És a dir, es segueix apostant pel model quadricular de carrers i avingudes, pensat sobretot per com encabir el màxim nombre d’habitatges en la menor superfície possible (creixement en alçada) i en la circulació amb vehicle privat. Aquests elements, sumats al fet que es pretenen col·locar els serveis i equipaments públics als extrems del nou barri, creiem que no contribueix a l’anomenada cohesió social que pretén promoure el Pla.

Al Pla Parcial se’ns afirma que acompleix amb l’objectiu de la racionalitat en la utilització dels recursos amb l’adopció de criteris de sostenibilitat en el disseny de la part de la ciutat que es proposa i en els processos constructius de les edificacions. Concretament s’esmenta el següent:

  • Es proposa la millora de l’eficiència energètica dels sistemes urbans amb la reducció de l’ús d’energies no renovables i prevenció de fonts contaminants.
  • Es proposa una política de reducció de la contaminació acústica i lumínica.
  • Es proposa la implantació de sistemes adients de disseny urbà i de l’edificació per a la recollida selectiva i de reutilització dels residus.
  • Es proposa la minimització dels impactes associats als materials utilitzats, tot fomentant la durabilitat, la reutilització i el reciclatge.

Malgrat tot, a la pràctica i sobre les normes urbanístiques del Pla, ens costa de veure com això es tradueix. Per una banda, no es pot parlar de reducció de fonts contaminants quan el propi Pla Parcial no fa una aposta clara pel transport públic i les vies expressament per vianants. Així mateix no s’entreveuen mesures expresses per la reducció i reutilització de residus; ens sembla més un titular comercial amb cites a Norman Foster, que no pas una mesura concretada.

Per altra banda, el Pla Parcial ens diu que “acompleix amb el contingut de l’article 311.5 de les Normes Urbanístiques del POUM on es manifesta que a fi que els nous barris sorgits dels sectors de sòl urbanitzable siguin més variats i menys uniformes”. La distribució d’usos sobre el terreny no ens fa pensar el mateix, ja que la distribució de bona part dels serveis als extrems del barri, no respon a una diversificació dels usos, sinó a una segregació i uniformitat per sectors.

També ens sorprèn que el Pla vulgui “col·laborar d’una manera decidida en la consolidació dels objectius estratègics del POUM amb la reconducció del model urbà cap a la ciutat compacta i evitar la segregació urbana, amb l’estructuració i permeabilització del territori”, però prioritzi recosir l’àrea de Llevant de Tarragona en detriment de l’àrea de Ponent, la qual té unes necessitats molt més urgents pel que fa a la consolidació, compactació i unió amb la ciutat, així com una necessitat d’equipaments de qualitat. Tot és qüestió de prioritats, la de l’Ajuntament de Tarragona queda ben clara.

El model “smart” i de ciutat olímpica de la qual Tarragona en fa bandera constantment, no queda traduït en aquest Pla Parcial, no tant per l’ús de bons conceptes en la documentació del Pla, sinó per com això es trasllada sobre plànol i, al final, sobre el terreny.

Al·legació 1:

Així doncs, segons l’exposat en aquest apartat, al·leguem que es reconsideri el disseny global del Pla Parcial donant resposta clara, concisa i efectiva a les directrius generals del POUM, sobretot pel que fa a model de ciutat, per un dimensionament dels creixements, que integri les formes i traces naturals existents, que aposti per un model realment sostenible i just en el consum de recursos, reduint les necessitats de mobilitat privada i la generació de residus.

 

 

 

 

2.2.  Dimensionament del Pla Parcial

Tal i com ja hem exposat en l’apartat anterior, les previsions de creixement demogràfic de les nostres comarques són molt diferents a les que, potser, alguns pensaven quan van projectar el POUM de la ciutat i posteriorment aquest Pla Parcial i les seves dimensions.

Preveure 5.738 nous habitatges en un espai com al Budellera i, sobretot, en actuació única, considerem que és un greu error de planificació i que només respon a interessos urbanístics.

Al·legació 2:

Al·leguem que un per bon desenvolupament d’aquesta zona, s’hauria de passar per programar el Pla Parcial en fases d’un màxim 1.000 habitatges durant 10 anys, sempre i quan es rebaixi el còmput global fins a xifres molt més raonables que no superin el llindar d’habitatges per un màxim global de 5.000 habitants nous. Així mateix, demanem que es revisin la programació dels Plans Parcials del POUM de Tarragona, de manera que el PPU24 no sigui dels primers en desenvolupar-se, sinó que abans se’n prioritzin d’altres més necessaris.

 

Pel que fa a les alçades màximes previstes, considerem que preveure alçades de fins a 12 pisos en usos terciaris i de fins a 9 pisos en habitatges, és del tot inapropiat per la Budellera. Degut a la seva posició dominant sobre el paisatge i la visual des de la costa, aixecar aquestes alçades suposaria un greu impacte visual. Creiem que cal apostar molt més per models, igualment compactes, però que rebaixin les alçades i s’adaptin a la morfologia pròpia del terreny i les visuals des dels altres punts de la ciutat.

Al·legació 3:

Per tot això, al·leguem que s’incorporin estudis més complets d’integració paisatgística del Pla Parcial, que es rebaixin les alçades màximes per habitatges a 3 pisos + planta baixa i de 5 pisos en usos terciaris.

 

2.3.  Integració amb el medi natural i amb el projecte d’Anella Verda Gaià – Francolí

Segons consta en el mateix POUM de Tarragona, la zona de la Budellera és un dels espais d’un major interès connector, per la seva situació i entorn, tal i com es mostra en el següent plànol:

Plànol 1 – Connectivitat ecològica a la ciutat de Tarragona (Font: POUM de Tarragona)

 

L’Ajuntament de Tarragona i posteriorment el Consell Comarcal del Tarragonès van aprovar recentment una declaració per l’impuls de l’Anella Verda Gaià – Francolí. Aquesta declaració aprovada pel Consell Comarcal instava a:

  1. Contenir la tendència a l’expansió urbanística de la conurbació de Tarragona i la seva àrea d’influència.
  2. Millorar la qualitat de vida, la salut, el benestar i el gaudi de la ciutadania dels municipis de l’àrea de Tarragona.
  3. Recuperar ambientalment espais degradats i impulsar projectes que preservin i recuperin la connectivitat ecològica, frenin la pèrdua de biodiversitat i potenciïn la conservació del patrimoni natural.
  4. Desenvolupar instruments i actuacions de gestió forestal sostenible per millorar les masses forestals joves i reduir el risc d’incendi forestal.
  5. Preservar la provisió i qualitat dels serveis ecosistèmics dels que depèn vitalment tots els municipis de la zona.
  6. Potenciar i millorar la qualitat paisatgística i frenar la degradació paisatgística.
  7. Potenciar el patrimoni cultural, històric així com els valors immaterials del territori.
  8. Ampliar les possibilitats de l’espai per a l’esbarjo i l’oci respectuosos amb la natura, mitjançant itineraris que connectin socialment el territori i relligui l’espai.
  9. Potenciar l’activitat turística i el creixement d’oportunitats d’emprenedoria vinculades a l’ecoturisme, les activitats tradicionals i la producció local (km 0).

El Pla Parcial de la Budellera entenem que va en una línia del tot contrària a l’impuls de l’Anella Verda Gaià – Francolí, ja que suposa una interrupció sobtada d’aquesta Anella amb la reconversió a zona urbanitzada d’una bona part dels territoris necessaris per a garantir la connectivitat ecològica que reclama l’Anella Verda.

A més a més, el Pla Director Urbanístic de l’Àmbit Central del Camp de Tarragona, malgrat sigui un document que encara no s’ha aprovat definitivament per les pressions polítiques i especuladores, insta a respectar les masses arbòries a llevant i al sud de Tarragona. Urbanitzar tota la Budellera respecta aquesta directriu? Queda clar que no.

En coherència amb l’Anella Gaià – Francolí, com a infraestructura verda indeslligable i real que destil·la innombrables serveis ecosistèmics a la ciutat i als seus ciutadans, plantegem les següents reflexions:

  • Cal evitar que la ciutat penetri al camp urbanitzant el medi natural, ans el contrari, hem de fer que sigui el verd que baixi a la ciutat, tot ambientalitzant-la.
  • Cal que la natura s’endinsi a Tarragona pels seus característics comellars resseguint vells i nous camins, esdevenint pròpiament grans portes vers l’Anella Verda.
  • Caldria aglutinar les zones verdes al fèrtil comellar, les qual desemboquin en zones d’equipaments esportius/socials envoltades d’altres zones verdes menors.
  • Tot això també per tal de dotar els nous barris amb sistemes integrats de generació d’energies renovables i smart grids, recollida-emmagatzematge-aprofitament de pluvials, horts socials, jardins ecològics, apicultura urbana, etc.
  • Recomanem superposar la localització de camins històrics i les zones verdes actuals, per tal de dissenyar més ecoductes per la biodiversitat i persones, a Cala Romana, Boscos de Tarragona i a la Móra, i així connectar amb l’Anella Verda.

Al·legació 4:

Per aquest motiu demanem refer aquest disseny dels vials i la distribució d’usos del Pla Parcial de la Budellera, tenint en compte tot el seu entorn i la connexió amb l’Anella Verda i els seus valors, en especial el Carrer S i el Carrer J, que creuaran tot l’àmbit forestal que es preservarà a la Budellera. Aquesta al·legació no només és d’aplicació per aquesta Pla Parcial, sinó per tot el desenvolupament urbanístic que pugui efectuar Tarragona en un futur i que estigui en contacte amb l’Anella Verda.

 

Al·legació 5:

En el moment que es planifica el Pla Parcial de la Budellera, les necessitats ciutadanes han anat canviat positivament en relació a l’espai natural. Es pot comprovar amb la quantitat de gent que gaudeix de l’esport a la natura, la gent que va caminant i en bicicleta, etc. Aquest fet fa que haguem de demanar la modificació del PP-24 per tal de que el nou disseny sigui més evolucionat amb la coherència d’aquesta nova tendència. Malgrat el Pla Parcial parli de vies adaptades als vianants i la presència d’un gran carrer central amb carrils especials per bicicletes, l’estructura i el disseny de la vialitat respon únicament a l’interès immobiliari i, en cap moment, a la mobilitat ciutadana i l’encaix de l’urbanisme a l’entorn natural de la Budellera.

 

En aquest Pla Parcial, detectem els següents riscos i impactes pel que fa al medi natural i el paisatge:

  • La dinàmica de creixement i expansió de les urbanitzacions suposa una seriosa amenaça per la conservació del paisatge del garrofer, que progressivament disminueix de superfície i veu fragmentada la seva continuïtat espacial.
  • Els espais PEIN situats a la línia de costa es veuen sotmesos a una sobrefreqüentació, sobretot durant l’estiu, que genera impactes sobre els hàbitats i ecosistemes més fràgils. Alhora aquests espais estant sent envoltats d’infraestructures i creixements urbans que en condicionen seriosament la seva viabilitat com a ecosistemes.
  • Risc d’incendis forestals: les principals causes del risc potencial d’incendis al bosc són l’abandó dels camps, l’increment de la vegetació piròfita amb el risc que això comporta amb la sequera de l’estiu i la taxa alta de freqüentació. Periòdicament es declaren incendis a la zona, que normalment són controlats pels serveis corresponents, però en alguna ocasió el control és molt difícil i el foc fa estralls.
  • Impacte de les infraestructures: per situar-se entre zones molt dinàmiques econòmicament, aquest territori és zona de pas de grans infraestructures.

Els camps de garrofers estan en franc retrocés a causa de l’expansió de les urbanitzacions malgrat constituir un dels trets característics més distintius del paisatge del Baix Gaià. També han aparegut plans urbanístics en diversos municipis de segona línia de mar que poden canviar significativament el paisatge actual.

Tot i que el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC) ha intentat resguardar del procés urbanitzador alguns espais de primera línia de mar, sembla que la tendència dels municipis costaners és la d’omplir els espais que fins al dia d’avui s’han conservat com agrícoles o com espais naturals, seguint un creixement potser no tan expansiu però si continuat en el temps.

També es detecten les següents amenaces:

  • El paisatge del Baix Gaià presenta un dels dinamismes més elevats del conjunt del Camp de Tarragona, fruit d’una important pressió antròpica, sota la forma del creixement de l’espai urbanitzat i de les infraestructures. Les transformacions s’han anat succeint sense seguir una planificació ordenada i racional fet que en alguns sectors ha suposat la pèrdua dels valors estètics dels paisatges afectats.
  • Malgrat la important extensió de la massa forestal, aquesta està formada en gran mesura per pinedes de pi blanc, formant boscos i bosquines força joves, amb una diversitat d’espècies no gaire alta, representant així una més gran vulnerabilitat als incendis forestals.
  • La posició de la unitat com a articuladora de les comunicacions entre el litoral del sud peninsular i la regió de Barcelona justifica el pas de les principals infraestructures viàries i ferroviàries. No obstant, aquestes creen uns barreres transversals entre el litoral i l’interior, i representen en general un important impacte paisatgístic.

I les següents oportunitats:

  • El paisatge d’aquesta unitat compleix una important funció social, no només per l’atractiu turístic que ofereix la franja litoral, sinó també pels paratges on es conserven els mosaics agroforestals i que són emprats per l’esbarjo i lleure de la població.
  • La façana litoral, ocupada majoritàriament per un urbanisme enfocat al turisme, presenta un alt valor escènic per la diversitat de la morfologia litoral. La costa és articulada, amb cales i promontoris rocosos. Aquest fet, conjuntament amb l’alternança de paisatges urbans amb paisatges menys artificialitzats com la desembocadura del Gaià i el tram de Tamarit-Punta de la Móra, donen caràcter a aquesta zona del Baix Gaià.
  • La presència humana des d’antic ha permès configurar un territori, un paisatge, on és palpable l’acció humana secular, fet que ha donat lloc a una alta concentració d’elements del patrimoni històric en diferents estats de conservació però que en conjunt proporcionen un alt valor als paisatges del Baix Gaià.

Cal doncs fomentar la gestió dels següents àmbits:

  • Masses forestals localitzades al sector sud-oest, al nord de la ciutat de Tarragona els anomenats «Boscos de Tarragona». Implementar una gestió forestal que preservi els valors ecològics, estètics, i d’ús social, així com emprenent mesures per a la reducció del risc d’incendis forestals i la compatibilització de la preservació dels valors ecològics amb l’ús i el gaudi social. Estudiar, en el marc dels plans urbanístiscs, la possibilitat de crear un espai periurbà de transició entre l’aglomeració de Tarragona i la matriu agroforestal del Baix Gaià, que s’ha de potenciar com a espai de lleure i esbarjo de la ciutat, ben connectat –mitjançant vies verdes- amb la ciutat.
  • Àrea contínua de conreus llenyosos i herbacis situats al nord-oest de la unitat, des de Perafort fins a la riera de Gaià, en transició cap a les unitats de la Plana de l’Alt Camp i el Massís del Gaià, i que s’estén fins la desembocadura del riu Gaià: és possible contemplar mosaics de conreus llenyosos d’avellaners, oliveres, vinyes, i garrofers, que haurien de mantenir la condició d’espais oberts conservant els valors productius i estètics ordenats sobre una xarxa de camins i itineraris que també en permetin l’ús social. Seria recomanable la realització d’un estudi integral dels espais agraris d’aquesta unitat.
  • Fomentar els miradors del paisatge com el turó del Nàstic: per les perspectives panoràmiques que ofereixen sobre àmplies extensions de territori i paisatges tant de la pròpia unitat com de les unitats veïnes, caldria adequar per al seu ús com a mirador.
  • Platges que s’estenen per quasi tot el litoral (platja de la Savinosa, platja Llarga, cala Fonda, cala de la Móra, platja de Tamarit, platja d’Altafulla, platja de Torredembarra – Els Muntanyans, platja de Creixell, i Roda de Barà), molt apreciades com espais turístics i d’oci, i amb una riquesa d’elements de valor natural, patrimonial i històric: conformar una façana litoral que caldria endreçar amb la integració i recuperació d’espais i elements naturals, històrics, i agraris, i que facilitin l’ús social i els itineraris al llarg de la costa a través del manteniment dels camins tous.
  • Nuclis urbans i urbanitzacions que es situen ocupant de forma lineal pràcticament tot el front litoral, des de la Savinosa (Tarragona) fins el roc de Sant Gaietà (Roda de Barà), exceptuant pocs espais (platja Llarga i el Bosc de la Marquesa, desembocadura del riu Gaià, els Muntanyans de Torredembarra i el gorg de Creixell): conformar un teixit urbà heterogeni al llarg de la primera línia de costa que hauria de millorar la qualitat estètica dels seus accessos i perifèries.
  • Sòl urbanitzable que s’estén pel litoral no urbanitzat i per la perifèria dels espais urbanitzats més o menys consolidats: desenvolupar creixements compactes que segueixin la trama urbana preexistent i integrats de manera coherent amb l’entorn.
  • Urbanitzacions aïllades de l’interior oest de la unitat: evitar un major creixement, tant de les existents com de noves urbanitzacions, impulsant la millora de la qualitat paisatgística (accessos, perifèries, regulació de les tipologies constructives i dels tipus de cobertes i els codis cromàtics en les edificacions,…), mitjançant la redacció de plans especials urbanístics de recuperació i millora paisatgística de les urbanitzacions.

La Budellera, a més, està catalogada dins el Paisatge del Baix Gaià, segons el Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona. En aquest Catàleg (Unitat de Paisatge “Baix Gaià”) s’esmenten tota una sèrie de valors que identifiquen el paisatge de la zona. Els objectius de qualitat paisatgística que el Catàleg dicta per aquesta zona són:

  1. Un paisatge marítim de passeigs entrelligats amb elements naturals aptes per el seu gaudi per part de la població. La zona es caracteritza per l’existència d’una costa variada amb platges grans i petites, penya segats, dunes i muntanyans.
  2. Un paisatge rural ben gestionat, amb un important patrimoni construït de masos, castells i barraques i marges de pedra seca lligats al conreu del garrofer, revaloritzat, promocionat socialment i turísticament i que mantingui el seu caràcter identitari. Aquest espai conserva les millors mostres de conreu del garrofer del Camp de Tarragona, característic dels espais mediterranis amb escassetat d’aigua.
  3. Un paisatge del garrofer ben conservat i valorat, condicionat per permetre el seu ús social. La zona de la riera de Gaià i Roda de Barà es caracteritza per la presència encara notable del garrofer que té un elevat valor estètic i identitari, malgrat la regressió que està patint en tot el territori.
  4. Uns espais urbans compactes, que respectin els espais rurals i naturals intersticials. Existeixen una gran varietat d’estructures urbanes, amb nuclis antics rics en elements patrimonials i creixements més recents de diversa qualitat, amb diversitat de tipologies urbanes separades per espais encara rurals o naturals amenaçats de periurbanització. Haurien de conservar en el procés de desenvolupament i creixement urbà una adequada i gradual transició entre l’espai natural i l’artificialitzat, integrant elements naturals en l’espai públic urbà i mantenint l’espai obert lliure d’edificacions i instal·lacions, i estructurat per fer-hi compatible l’ús social i l’aprofitament agrícola.
  5. Riquesa d’elements de valor natural, patrimonial i històric al litoral, que es conservin i se’n faci possible el gaudi ciutadà mitjançant el manteniment de camins de ronda que en permetin itineraris per a vianants a tot el llarg de la ribera del mar.

Així mateix, el Catàleg identifica en concret una àrea, on s’emmarca la Budellera, amb valors paisatgístics especials a protegir:

  • Entorn d’elements patrimonials de la Mare de Déu de Llorito, per les àmplies panoràmiques que ofereix sobre un ampli sector del Camp de Tarragona, i pels seus valors simbòlics-identitaris i religiosos-espirituals. Restaurar i revaloritzar el paisatge, especialment la pedrera situada al sud, així com també els entorns de l’Arc de Barà, la Torre dels Escipions, les restes de cala Romana i la pedrera del Mèdol, a través de plans integrals, de manera que es permeti la recuperació del patrimoni a la vegada que es desenvolupen actuacions en el seu entorn encaminades a la millora de la qualitat del paisatge urbà, a la vegada que se’n permeti el gaudi per part dels ciutadans.

El desenvolupament d’aquest Pla Parcial pot alterar notablement aquests valors i incompleix clarament les directrius i objectius de qualitat paisatgística del Catàleg. Caldrà doncs, que es compleixi la Llei del Paisatge, sobretot pel que fa als principis bàsics de l’Article 2:

  1. Afavorir l’evolució harmònica del paisatge d’acord amb els conceptes d’utilització racional del territori, de desenvolupament urbanístic sostenible i de funcionalitat dels ecosistemes.
  2. Preservar, amb l’adopció de mesures protectores del paisatge, el dret dels ciutadans a viure en un entorn culturalment significatiu, com és l’Anella Verda.
  3. Reconèixer que el paisatge és un element de benestar individual i col·lectiu que, a més de valors estètics i ambientals, té una dimensió econòmica, cultural, social, patrimonial i identitària.
  4. Considerar les conseqüències sobre el paisatge de qualsevol actuació d’ordenació i gestió del territori i valorar els efectes de l’edificació sobre el paisatge.

Així mateix, cal que es doni compliment de l’article 12 amb les directrius del paisatge:

  1. Els plans territorials parcials i els plans directors territorials determinen els supòsits en els quals les directrius són d’aplicació directa, els supòsits en els quals són d’incorporació obligatòria quan es produeixi la modificació o la revisió del planejament urbanístic i els supòsits en els quals les actuacions requereixen un informe preceptiu de l’òrgan competent en matèria de paisatge. Els plans territorials parcials i els plans directors territorials també poden determinar quan les directrius del paisatge són recomanacions per al planejament urbanístic, per a les cartes del paisatge i per a altres plans o programes derivats de les polítiques sectorials que afectin el paisatge. En aquest darrer supòsit, els plans o els programes que s’aprovin han d’ésser congruents amb les recomanacions de les directrius del paisatge.

Al·legació 6:

Creiem que el tractament del medi natural i l’anàlisi d’impacte paisatgístic que s’incorpora a la documentació del Pla Parcial de la Budellera, no fa un anàlisi prou complet d’aquests aspectes esmentats; per aquest motiu al·leguem una millora en els estudis d’integració paisatgística i ambiental i en les mesures que permetin a la pràctica aquesta integració. Caldria fer un anàlisi detallat de tots els valors que identifiquen el paisatge i el medi natural de la zona, inventariats al Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona elaborat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya i donar-ne compliment escrupolosament.

 

2.4.  Tractament de la Platja Llarga: aparcament, reserva del vial paral·lel a la N340 i Ciutat Residencial

El PPU-24 estableix que els terrenys –de 105.463,72 m2– seran de “cessió obligatòria i gratuïta a favor de l’Ajuntament de Tarragona i quedaran com a zones lliures d’edificació i, excepcionalment, es destinaran a equipaments, aparcaments i instal·lacions al servei de la Platja Llarga sense perjudici que es puguin atorgar concessions (…) conjuntament amb el sòl d’equipaments que planteja el PPU-24 per instal·lacions i serveis de la platja Llarga”. La tendència de les requalificacions d’aquests terrenys han d’estar en consonància amb la protecció de la Platja Llarga, ja sigui ampliant l’Espai d’Interès Natural i/o xarxa Natura 2000. Així doncs, cal que no es banalitzi una platja verge en procés de renaturalització i s’eviti la modificació del paisatge i l’eliminació dels connectors biològics.

Al·legació 7:

Per tots aquests motius demanem:

– Que els aparcaments de la Platja Llarga estiguin el més allunyat possible del Bosc de la Marquesa i siguin més dispersos i menys centralitzats, per tal de no hipotecar el pas de fauna i evitar la pressió antròpica als ecosistemes de Juniperus phoenicea ssp. Lycia.

– Que els aparcaments siguin sense pavimentar, el més natural i permeable possible, amb una continuïtat del paisatge amb replantacions de Pi Blanc i Pi Pinyoner.

– Els aparcaments en els terrenys de la Ciutat Residencial (tant l’àmbit nord com el sud), serien una molt bona solució tractant-se d’un espai públic de 14 hectàrees, on l’ideal seria aprofitar la zona d’accés principal i més urbana de la Platja Llarga.

 

Aquest estiu es va realitzar la 8a Cadena Humana a la Platja Llarga, més una caminada des de Tarragona demanant la protecció marítima terrestre de la Platja Llarga i la reordenació dels cotxes podent aparcar als terrenys de la Ciutat Residencial Pública i l’activació de la Ciutat Residencial com un espai per la promoció de la conservació del patrimoni natural i no amb l’activitat turística d’un hipotètic ressort hoteler, que canviaria el model de platja.

Al·legació 8:

És per això que proposem:

– A la Ciutat Residencial (Zona Nord): de forma provisional, per la temporada d’estiu, demanem que deixin aparcar als cotxes als aparcaments, que ja estan fets a la zona nord de la Ciutat de Repòs, la qual te dos accessos des de la N-340 amb la ombra d’una gran arbrada i sostres existents. Les persones poden accedir pel pont que hi ha per sobre de la carretera i per darrera de la marquesina de la parada d’autobús, poden continuar, sense perill, directament a la platja, per l’accés existent per sota de la via del tren.

– A la Ciutat Residencial (Zona Sud): que adeqüin les pistes de tennis abandonades des de el 2011 com zona esportiva municipal (com reclamen els veïns de Llevant) i part dels terrenys restants que es destinin a zona d’aparcaments (incloent una zona continua totalment abandonada a l’alçada dels apartaments) i deixar el pas per a vianants, ja existent, sobretot pels que arriben en autobús, conservant el camí vegetat actual, agradable per l’usuari que accedeix a peu.

– A la N340: creiem que el Pla Parcial de la Budellera hauria d’anar més enllà de preveure només una reserva de sòl per un futur vial paral·lel a la N340 per a vianants i ciclistes. El Pla hauria de ser més ambiciós i incorporar tot el traçat de la N340 des de la rotonda davant del Restaurant Sol Ric, fins a la Móra. En el tram des de la ciutat fins a la rotonda del Catllar, caldria plantejar sense embuts, la possibilitat d’alliberar el màxim de trànsit rodat i reconvertir tota la via pels vianants i ciclistes. Plantejar només una reserva de sòl paral·lela al traçat actual, creiem que és poc valent i queda lluny de les demandes d’afavorir una mobilitat tova en aquesta franja del litoral tarragoní. Per tant, al·leguem la revisió completa d’aquesta proposta que el Pla Parcial fa per la N340.

Des de la Plataforma Salvem La Platja Llarga, amb tres assemblees, vam veure altres possibilitats diferents, que responien a la urgència d’aparcament pel mes d’agost. Encara que sigui provisional, es podria demanar permís per la temporada d’estiu a la Generalitat, per tal de poder aparcar en la zona Nord, ja habilitada per cotxes, mentrestant s’accepta i es fan les restauracions d’equipaments de la zona sud d’aquesta, amb una petita zona esportiva i obrir l’accés per vianants existent per les mateixes pistes de tennis, així sense afectar a l’economia de la zona de restauració, sense grans modificacions, ja que existeix un accés per sota de la via del tren. Es va aprovar una moció per aparcar els cotxes a la Ciutat Residencial l’estiu 2016 i encara no hi ha cap resposta.

 

Al·legació 9:

Respecte els aparcaments projectats, al·leguem que cal buscar possibilitats més allunyades del Bosc de la Marquesa, evitant modificacions degudes a la pressió antròpica en augment que ja pateix l’EIN extrapolat any rere any, en un magnífic bosc sobre una gran duna fòssil i les últimes platges verges i naturistes de Catalunya, que miraculosament estan molt a prop de la Ciutat de Tarragona. El que es busca es la protecció de la Platja Llarga amb el que ja tenim, hem de poder aglutinar espais lliures verds per demanar en un futur una ampliació de l’Espai d’Interès Natural i/o incloure una part en la Xarxa Natura 2000 el dia que complim totes les condicions de restauració dunar ampliant una franja de 7 metres al Càmping les Palmeres, eliminació de les plantes al·lòctones com l’ailant que amenacen la biodiversitat forestal, així com alguns rodals de carpobrotus al seu interior, per tal de que es respecti també el treball realitzat pel voluntariat durant anys.

En concret, per l’aparcament previst al Subsector Platja Llarga del Pla Parcial de la Budellera, al·leguem que es redueixi a una tercera part del previst i situant-lo només a la part esquerra del camí que baixa de la N340 fins al pas de la via del tren, salvaguardant així la pineda existent a la dreta d’aquest camí. Així mateix, al·leguem que l’accés a aquest aparcament es faci directament pel pas que ja existeix des de la N340, evitant així haver de construir un nou vial com el projectat des de la rotonda.

Zona que creiem que caldria deixar lliure d’aparcaments.

 

Accés existent des de la N340 a la zona d’aparcament del Subsector Platja Llarga del PPU24.

 

Espai que creiem que es pot habilitar per aparcament, sense necessitat d’una intervenció gaire important.

 

2.5.  Protecció de la biodiversitat en el marc regulador europeu

Al marge de les determinacions del Pla Parcial de la Budellera, cal protegir l’EIN de Tamarit – Punta de la Móra, ampliant la seva protecció marítima i terrestre, cap a la Platja Llarga de Tarragona tal i com va recomanar la Comissió Europea amb una pregunta realitzada l’any 2007 des de el moviment social i ecologista.

Aquesta protecció es demana des de que la ciutadania es va negar al projecte del passeig marítim del Ministeri i als 1.000 habitatges unifamiliars de darrera platja. Posteriorment es presentaren al·legacions a les passarel·les de fusta paral·leles a la línia de mar, tot això mentre amb el voluntariat s’ha renaturalitzat bona part de la platja i s’han recuperat molts dels seus hàbitats i s’ha fet una feina important d’educació ambiental molt important a la societat. A més, destaquem la presència més espècies de flora i fauna protegides per Europa, així com la tortuga babaua i la recuperació de fanerògames marines.

L’Espai Natural Protegit de Tamarit – Punta de la Mora conserva relictes de comunitats forestals litorals permanents, pràcticament desaparegudes de la costa catalana. Cal esmentar la presència de formacions de savina litoral (Juniperus phoenicea ssp. lycia) i la singularitat d’alguns elements florístics de les comunitats de costa rocosa i la representativitat de les comunitats algals.

Els mantells forestals que ocupen els roquissars i sorrals de la línia de costa prenen en aquest Espai una especial significació: el savinar litoral (Junlperetum lyciae), freqüent a les costes mallorquines, troba en aquesta localitat el seu límit septentrional i no torna a reaparèixer enlloc més de les costes del Principat. Junt amb aquests fragments relictes de savinar, són més freqüents les pinedes litorals de pi blanc (Pinus halepensis) i pi pinyer (Pinus pinea) i alguns retalls de màquia litoral de garric i margalló (Querco-Lentiscetum), i brolla de romaní i bruc d’hivern amb esteperola (Anthyllido-Cistetum clusii). La comunitat de fonoll marí amb limòniums (Crithmo-Limonietum gibertii) és extremadament singular i endèmica del territori. Altres elements interessants de flora que cal destacar: Cenchrus incertus i Halimium halimifolium.

En contacte amb els ecosistemes terrestres de la línia de costa tenen també una gran importància per la seva diversitat les zones intermareals o les pròpiament marítimes (nerític i bentònic). Les comunitats algals de la zona són ben representatives de les costes baixes, calcàries i fortament batudes per les aigües, del litoral català. Aquestes comunitats es caracteritzen per la presència d’espècies com Neogo-niolithon notarisii i l’associació de Halopteris scoparia, Hypnea musciformis, Laurencia obtusa i Padina pavonica. Així com la presencia de fanerògames marines com la Cymodocea nodosa i de forma més relictual la posidònia.

Si es parla de la fauna vertebrada, hi ha la serp de ferradura (Coluber hippocrepis), l’eriçó clar (Atelerix algirus), el ratpenat de ferradura gros (Ferrum equinum), el ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros), el gripau corredor (Bufo calamita), la tallareta cuallarga (Sylvia undata) o el xatrac becllarg (Sterna sandvicensis), que caça a les aigües marines. Entre les espècies de la fauna invertebrada hi ha la Lithophaga lithophaga i Buprestis splendens, entre d’altres espècies pol·linitzadores protegides F. himenòptera.

La Comissió Europea estima que les abelles contribueixen anualment amb 22.000 milions d’€ a la agricultura europea (European Commission, 2013). La seva contribució és encara més destacada en els països mediterranis que a Espanya, ja que oscil·la entre 4.000 i 24.000 € per km2 de cultiu. De fet, el 70% dels principals cultius de l’agricultura espanyola per a consum humà depenen de la pol·linització per insectes (Greenpeace, 2014).

A Catalunya és on l’agricultura presenta una major dependència de la pol·linització i són per tant en aquestes regions on, segons Greenpeace (2014), l’agricultura és més vulnerable a la desaparició d’insectes pol·linitzadors. Aquelles comunitats autònomes on predomina el cultiu cerealista, són les que presenten una menor vulnerabilitat.

Al·legació 10:

Amb tots aquests elements analitzats i exposats en aquest document, al·leguem que es tinguin en compte sobretot en el disseny i tractament que el Pla Parcial fa al subsector de la Platja Llarga. Ara mateix observem que el tractament proposat només respon a la necessitat de dotar-se d’un aparcament i no de gestionar els ecosistemes d’aquest espai tant valuós i fràgil alhora.

 

2.6.  Patrimoni històric i arqueològic

A la zona de la Budellera tenim un elevat patrimoni històric i arqueològic. D’entrada ens trobem camins històrics des de temps immemorials. L’existència d’antics camins romans als voltants permet deduir que, com a mínim, són tan antics com ho són aquests. A més a més, es tracta de camins que representen els principals accessos històrics al santuari del Llorito, connectant les terres de Llevant amb la Platja Llarga fins les terres de Ponent.

Com es pot observar sobre el terreny, una bona part del camí encara es troba delimitat per antics murs de pedra seca. Aquests murs de pedra seca, juntament amb altres elements associats, subratllen de manera admirable el caràcter rural que ha tingut aquest espai durant segles.

La zona més humida i fèrtil, el comellar de la Budellera, s’hauria de respectar i conservar, deixant els arbres, les hortes i els camins històrics i redibuixar al PP24 en aquest àmbit. Tanmateix, els usos que han anat consolidant-se i incrementant-se en els darrers anys són els derivats de la mobilitat lúdica no motoritzada. És a dir, creix dia a dia els usuaris d’aquest camí com a via per anar a passejar, a córrer, sortir en bicicleta, estudiar les plantes, les restes històriques etc. Usos que subratllen clarament la vocació del camí i de l’entorn.

El Comellar de la Budellera s’hauria de preservar al igual que el camí del Llorito, aquell que és en l’actualitat, una de les vies amb vocació de mobilitat tova, no motoritzada, més importants del municipi. És, de fet, una de les sortides naturals dels ciutadans de Tarragona per a poder gaudir dels espais rurals i naturals més propers al municipi. On també es preveu un altre Pla Parcial semblant al macroprojecte del Pla Parcial de la Budellera. L’actual Pla Parcial de Terres Cavades preveu però, arrasar-lo completament i substituir-lo per un carrer amb un vial motoritzat. Tanmateix, considerem que amb una reformulació del disseny del Pla Parcial de La Budellera estaríem davant d’una excel·lent oportunitat per mostrar a la ciutat i al món una nova manera d’abordar el creixement urbà, amb mentalitat del segle XXI.

A la Budellera ens trobem davant del que possiblement sigui el darrer testimoni de l’activitat rural i agrària de la Tarragona de l’època moderna, i assentada a sobre d’un territori d’un passat que es remunta, com a mínim, a l’època medieval.

Al·legació 11:

Per tot l’exposat, s’al·lega que es redissenyi el Pla Parcial de la Budellera per preservar els camins, els seus murs i altres construccions de pedra seca, així com els conreus limítrofs de manera que aquestes traces es converteixin en un vial pel trànsit no motoritzat i, alhora, en una zona verda de caràcter integral. Això suposaria evidentment, que caldria reordenar els accessos motoritzats previstos al Pla Parcial de la Budellera.

 

Els beneficis socials i econòmics que pot aportar aquesta proposta són nombrosos i molt valuosos:

  • S’aconsegueix un model de nova urbanització que incorpora elements identitaris i patrimonials que permeten llegir l’espai en termes diacrònics. És a dir, permet llegir l’evolució històrica d’un espai que durant segles havia estat agrari. Això suposa un canvi radical respecte al model anterior, basat en la destrucció total dels elements preexistents; un model cal dir, que menysprea i afebleix de les identitats ciutadanes.
  • La reorientació del Pla en aquest sentit ha de permetre, a més, reforçar el caràcter de Tarragona com a ciutat “smart” i que aposta d’una manera clara per la recuperació, interpretació i integració del seu patrimoni històric i humà.
  • Es tracta d’una oportunitat tant per la ciutat com pels promotors d’aquest nou eixample. Indubtablement, si es gestiona adequadament, el caràcter innovador i alhora sostenible d’aquest enfocament hauria de traduir-se en una imatge positiva i revalorada de la promoció urbanística que es vulgui dur a terme.
  • Es consolida un vial no motoritzat que també té un interès turístic (és a dir econòmic) per a la ciutat, donat que és inclòs en les rutes turístiques del patrimoni romà de Tarragona, concretament la que enllaça la ciutat amb les pedreres de les Coves del Llorito i el pont del Diable.
  • Es tracta d’un plantejament que projecta el nou creixement urbanístic a partir del respecte vers el caràcter previ del lloc. Així, es pretén identificar elements transmissors d’aquest caràcter —el camí per exemple— precisament per poder construir un futur amb sentit, sensibilitat i personalitat.

Per altra banda, els investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica diuen que cal conèixer a fons el valor paisatgístic i arqueològic de la zona per decidir el futur de la zona. El camí de la Budellera és l’eix central de la xarxa de camins històrics que hi ha en aquesta zona de Llevant de Tarragona. A hores d’ara, veiem que quan s’executi el Pla Parcial Urbanístic 24 de la Budellera aquest camí serà reconvertit en la gran avinguda que creuarà el barri. Per aquesta raó, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) va anunciar darrerament als mitjans que proposarà al Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Tarragona que encarregui un estudi per documentar, datar i determinar el valor paisatgístic arqueològic de la xarxa. Els mateixos investigadors de l’ICAC afirmen que el Camí de la Budellera podria ser d’origen romà, però que caldria aquest estudi per confirmar-ho, donat que també algunes de les traces conservades poden ser del segle XVIII o de l’època medieval.

Actualment hi ha dos jaciments arqueològics documentats en aquest àmbit, l’assentament romà rural de la Budellera i les restes de pedreres romanes properes al litoral. Aquests assentaments, que si bé queden situats en la zona d’espai lliure del Pla Parcial suposant una avantatge però alhora un risc d’abandonament en la seva investigació, haurien de requerir d’un estudi complet sobre la presència de jaciments al seu entorn. Hom sap que l’àrea d’influència de les antigues vil·les romanes no era només la pròpia vila, sinó bona part de les terres del seu voltant.

Al·legació 12:

Per tant, al·leguem que la documentació arqueològica del Pla Parcial de la Budellera es complementi amb un estudi més profund que el presentat actualment, on s’abordi sobretot l’anàlisi històric dels camins existents, així com dels jaciments inventariats. L’esmentat estudi hauria de determinar també la presència, o no, de camins ramaders i vies pecuàries que molt probablement creuaven la Budellera per connectar la ciutat de Tarragona amb les Terres del Gaià.

 

Al·legació 13:

Al·leguem també que el disseny del Pla Parcial es modifiqui en el sentit de respectar el traçat complet dels camins històrics, de manera que no només es conservin en el futur gran Parc de la Budellera, sinó que el traçat urbà del nou barri respecti aquestes traces i les interpreti. Actualment el Camí de la Budellera (antic camí de Tarragona al Catllar) és utilitzat per moltes persones com a camí per una mobilitat no motoritzada i que caldria preservar com a part del patrimoni de la ciutat. La integració de l’urbanisme amb la història de la ciutat passa per estratègies com aquestes i no per preservar aquests elements puntualment o només en espais lliures.

 

El mateix ICAC també ressalta que a l’àmbit de la Budellera, a més de camins, també s’hi conserven construccions en pedra seca –en forma de cabanes o ponts– i d’altres elements del patrimoni arqueològic de la zona. Una solució que es podria plantejar per garantir la conservació dels elements amb el creixement urbanístic, seria convertir la gran zona verda projectada en un parc arqueològic on es recreïn aquests elements, esdevenint un parc ecohistòric de referència al país.

Al·legació 14:

Segons l’exposat, al·leguem que el Pla Parcial de la Budellera incorpori la creació d’un parc ecohistòric en els seus espais lliures, de manera que el patrimoni històric i arqueològic de la zona no només es conservi, sinó que s’interpreti pels ciutadans i ciutadanes del futur barri. Fet que donarà un valor afegit a la zona i suposarà un alt nivell d’innovació per la ciutat.

 

2.7.  Dotació de serveis i equipaments públics

Analitzant la distribució de serveis i equipaments públics previstos a la Budellera, ens fixem amb el fet de bona part d’aquests estan sobredimensionats i responen a una tipologia de serveis (sobretot esportius) dels quals la ciutat ja n’està molt servit. Amb això no volem dir que la zona no requereixi d’aquests serveis, però creiem que tenim i tindrem instal·lacions esportives actuals que podem exercir aquests funció.

L’esport a l’aire lliure caracteritza aquesta zona de Llevant, amb dos Clubs de Tenis a Cala Romana, un Camp de Golf en ampliació, etc. El Club de Natació de les piscines Tàrraco van tots els diumenges a nedar la Platja Llarga, mentre la gent la camina, va corrents i en bicicleta pels espais lliures per excel·lència.

Així doncs, s’hauria de considerar la conveniència de no crear més espais amb instal·lacions, quan tenim pendent cobrir la demanda de restauració de la zona sud de la Ciutat Residencial com a zona esportiva, lúdica, recreativa, d’accés i aparcament a la Platja Llarga. Aquest espai, tot i que degradat per l’abandonament, podria suposar una solució pràctica a la necessitats d’instal·lacions esportives i alhora d’aparcament per la Platja Llarga.

Al·legació 15:

És per això que, malgrat que la Ciutat Residencial i la seva zona sud no formin part de l’àmbit del Pla Parcial de la Budellera, al·leguem que es redueixin els equipaments esportius del futur barri de la Budellera, a canvi de compensar-ho amb equipaments d’una altra tipologia com centres cívics, centres educatius, espais per la gent gran, etc. Complementàriament, al·leguem que l’Ajuntament de Tarragona iniciï els contactes imminents amb la Generalitat de Catalunya per tal de recuperar la zona sud de la Ciutat Residencial i que s’hi pugui permetre l’aparcament per l’accés a la Platja Llarga i perquè es comenci a projectar la restauració dels equipaments esportius.

 

2.8.  Governança, participació ciutadana i gestió integrada del litoral en la tramitació

Finalment, no voldríem concloure aquestes al·legacions sense fer una crítica profunda a la gestió, tramitació i aprovació inicial d’aquest Pla Parcial.

Enmig d’un suposat canvi en els models de presa de decisions públiques, on la participació ciutadana hauria de ser el pal de paller que guiï tota actuació pública, ens sorprèn que el Pla Parcial de la Budellera no hagi articulat mecanismes de consens i debat sobre el futur d’aquesta zona. Així doncs, voldríem denunciar la manca de diàleg, no només les persones afectades pel desenvolupament d’aquest Pla, sinó amb les entitats i plataformes que treballen a la ciutat (associacions i federacions de veïns i veïnes, plataformes en defensa del patrimoni natural, col·lectius culturals i de recuperació històrica, etc.).

La governança de la qual s’omplen la boca molts responsables polítics, cal que faci el salt del paper a la realitat. En el cas de Tarragona, i en concret a la Budellera, això no ha estat així ni en una sola coma del projecte. Però és que, a més a més, parlar de governança en l’urbanisme de Tarragona hauria de ser, sens dubte, parlar de gestió integrada de zones costaneres. Aquest concepte, que no hauria de sonar nou als responsables de la planificació urbanística de la ciutat, comporta que les decisions que afecten al litoral i la seva àrea d’influència han de ser participades per la comunitat, no només a la fase final, sinó des del seu inici. El Protocol relatiu a la gestió integrada de les zones costaneres (GIZC) del Mediterrani, del qual l’Estat espanyol n’és part signant, ens planteja els següents principis i reptes:

  1. Facilitar, per mitjà d’una planificació racional de les activitats, el desenvolupament sostenible de les zones costaneres, garantint que es tinguin en compte el medi ambient i els paisatges de forma conciliada amb el desenvolupament econòmic, social i cultural.
  2. Preservar les zones costaneres en benefici de les generacions presents i futures.
  3. Garantir la utilització sostenible dels recursos naturals, en particular pel que fa a l’ús de l’aigua.
  4. Garantir la preservació de la integritat dels ecosistemes costaners així com dels paisatges costaners i de la geomorfologia costanera.
  5. Prevenir i/o reduir els efectes dels riscos naturals i en particular del canvi climàtic, que puguin ser degudes a activitats naturals o humanes.
  6. Garantir la coherència entre les iniciatives públiques i privades i entre totes les decisions de les autoritats públiques, a escala nacional, regional i local, que afecten la utilització de la zona costanera.

Estem en un període en què les parts interessades i els administradors s’enfronten a enormes incerteses. En aquesta situació, la ciència per si sola no pot tenir totes les respostes, però tampoc la política per si sola. Així que hi ha una possibilitat de complementar la rellevància científica i el coneixement amb altres tipus de coneixement i experiències procedents de les parts interessades, gestors i societat civil. Per tant, és necessària la participació per intercanviar dades i construir un coneixement comú per a la gestió del nostre litoral i els ecosistemes marins i així per fer front als riscos plantejats pels canvis globals, construint oportunitats per prendre les millors decisions possibles pel futur.

Sent conscients de les dimensions, l’abast i l’impacte del desenvolupament d’aquest Pla Parcial, no hauria estat més lògic que l’Ajuntament informés i consensués el model amb el màxim nombre d’agents interessats? I no només amb els interessats econòmicament, com el promotor o el redactor del projecte tècnic. Un Pla Parcial que afecta importants masses boscoses, patrimoni històric, una franja litoral de rellevància i que pretén unir la zona de Llevant amb la ciutat, no entenem perquè no ha disposat d’un procés de diàleg i discussió ciutadà. Ens queda prou clar que l’interès no ha estat el consens social, sinó l’impuls del Pla només des de l’òptica urbanitzadora.

Al·legació 16:

Per tot això, al·leguem que abans de l’aprovació definitiva del Pla Parcial, s’iniciï un procés de participació ciutadana que redefineixi els eixos centrals del Pla, en revisi els objectius i n’analitzi la idoneïtat. Tot això des d’un caràcter vinculant, gestionat per personal independent i extern a l’Ajuntament, i amb una voluntat expressa de construir ciutat entre totes.

 

Al·legació 17 i última:

Atès que hi ha hagut molt poc marge de participació i consulta pública, atesa les grans dimensions del Pla Parcial, atès que són molts els col·lectius, experts i associacions de veïns i veïnes que han mostrat discrepàncies vers el Pla i atès que entenem que Tarragona hauria de creure’s l’aposta per la governança i la gestió integrada del seu territori, demanem que aquest Pla Parcial es reformuli de nou després de la lectura de totes les al·legacions presentades i que s’obri un procés de participació i un nou període d’aprovació inicial que permeti reconduir i consensuar el projecte amb totes les parts interessades.

 

Per tot el que s’ha exposat es SOL·LICITA que es tingui per presentat i s’admeti a tràmit aquest escrit, sigui tingut en compte per l’òrgan competent quan redacti la resolució que correspongui i es contesti convenientment dins dels terminis reglamentaris que preveu la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Que d’acord amb el que disposa l’art. 21 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, es donin a les nostres consideracions presentades una resposta raonada i que es resolgui sobre el fons de la qüestió.

Que s’admeti aquest escrit, que es tingui a aquesta entitat per compareguda i interessada en l’expedient administratiu d’aquest Pla Parcial Urbanístic, que se li notifiqui qualsevol resolució que es prengui, tot tenint-la al corrent del procediment administratiu que se’n derivi, i tingui per formulades les al·legacions i sol·licituds que hi contenen.

Tarragona, a 18 de novembre de 2016

 

 

Andreu Escolà i Llevat

President del GEPEC-EdC

 

 

Annex 1 – Declaració institucional que es presenta al plenari del Consell Comarcal del Tarragonès per a impulsar l’Anella Verda Gaià – Francolí

 

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

  1. A l’est del Camp de Tarragona, en l’espai delimitat pel riu Gaià a llevant, el riu Francolí a ponent, la mar Mediterrània al sud i les terres interiors de la plana nord entre les comarques de l’Alt Camp i el Tarragonès, s’hi troba un territori de naturalesa marcadament mediterrània i vertebrat per elements característics que el defineixen de forma molt singular. Comellars i costers, camps i conreus, boscos i garrigues, rius i torrents, desembocadures de rius i hortes, aiguamolls i dunes, extenses platges de sorra daurada i petites cales… Tots aquests elements els trobem en un mateix territori i interconnectats en una relació harmònica i en permanent contacte des de fa segles amb un intens poblament humà. Es tracta d’un territori que preserva encara excepcionals valors naturals, paisatgístics, històrics, culturals i d’interès social, i que envolta, com un veritable «cinturó verd», la conurbació de Tarragona i la seva àrea d’influència a través de bona part dels municipis del Tarragonès.
  2. Diversos instruments d’ordenació territorial i ambiental aprovats en els darrers anys reconeixen el valor dels elements del patrimoni que allotja aquest territori i posen de relleu la seva singularitat i la importància de preservar-los i potenciar-los. El Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya el 12 de gener de 2010, inclou, dins el sòl no urbanitzable de protecció especial, la màxima categoria de protecció urbanística, tots els sòls que, pels seus valors naturals o les seves funcions ecològiques han de ser preservats sense urbanitzar i que no poden ser transformats. Aquests sòls, en el seu conjunt, conformen la matriu territorial que configura de l’Anella Veda Gaià – Francolí, i constitueixen una veritable xarxa ecològica que garanteix una estructura sobre la qual es desenvolupen els processos naturals essencials per a la vida de les persones alhora que es manté la provisió dels nombrosos serveis ecosistèmics que requerim d’ells. Així mateix, els espais no urbanitzats inclosos en l’àmbit de l’Anella Verda Gaià – Francolí són claus per a preservar la connectivitat ecològica i també la connectivitat social i territorial, com també ho reflecteix la normativa el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona en tant en quant aquesta estableix fortes regulacions a l’activitat urbanística per evitar la degradació d’aquesta qualitat ambiental.
  3. L’àmbit delimitat per l’Anella Verda Gaià-Francolí inclou en el seu entramat tot l’àmbit de l’espai natural protegit Riu Gaià, que forma part del PEIN (Pla d’espais d’interès natural de Catalunya) i alhora de la xarxa Natura 2000 com a Zona d’Especial Conservació (Codi ES5140019). Aquest espai natural protegit, que té una superfície de 2.990 ha, actualment resta pràcticament abandonat i no disposa de cap òrgan de gestió activa, per la qual cosa cal destinar esforços i compromisos perquè disposi d’un instrument de gestió que permeti establir les prioritats de conservació, recuperació i potenciació dels seus valors naturals i culturals i d’un pla d’inversions urgent. Així mateix, aquesta trama d’espais lliures també permet connectar-se amb altres espais naturals protegits del PEIN i la xarxa Natura 2000, com la Sèquia Major (codi ES5140004), les Costes del Tarragonès (codi ES5140007), i reforçant alhora la connectivitat mitjançant els espais fluvials de les rieres de la Boella i Beorada a la Canonja, el torrent del Bogatell i els propis rius Francolí i Gaià.
  4. La Carta del Paisatge del Camp de Tarragona defineix en l’àmbit territorial que engloba l’Anella Verda Gaià – Francolí les següents unitats de paisatge: Camps del Francolí, la Plana de l’Alt Camp, el Baix Gaià, el Litoral del Camp i l’Àrea Tarragona-Reus. Molts dels indrets que formen part de l’Anella Verda Gaià – Francolí són identificats per la Carta del Paisatge com àrees amb valors especials a protegir, àrees per a fomentar la gestió i àrees susceptibles d’accions d’ordenació.
  5. Cal recordar que la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat el conjunt arqueològic de Tàrraco. Les seves restes romanes són d’excepcional importància en el desenvolupament de la planificació i el disseny urbà romans en aquest territori, i va servir com a model per a les capitals de província en el món romà en altres llocs. La cultura romana va deixar testimonis eloqüents i sense precedents d’una etapa important en la història dels pobles de la Mediterrània en espais com el Mèdol, l’Aqüeducte romà del Pont del Diable o la Torre dels Escipions, que esdevenen nodes referencials de l’Anella Verda Gaià – Francolí.
  6. Més enllà de la diversitat de valors patrimonials que allotja en el territori que engloba, la formalització de l’Anella Verda Gaià – Francolí també respon a una necessitat social. En l’àmbit territorial que envolta aquest cinturó hi viuen més de 150.000 persones, que fan ús d’aquests espais naturals per a les seves activitats professionals, socials, esportives i d’oci, fet que palesa una necessitat d’ordenar i gestionar urgentment aquest espai d’àmbit plurimunicipal.
  7. L’Anella Verda Gaià – Francolí és una proposta que permet integrar l’Anella Verda de Tarragona, promoguda per l’Ajuntament de Tarragona, com una «segona corona» periurbana de naturalesa eminentment rural, que dona més força i amplia coherentment les funcionalitats d’aquest primer cinturó verd de naturalesa fonamentalment urbana.
  8. Existeix una demanda social, recollida per reiteradament per les entitats ambientals presents al territori, per posar en valor l’espai que engloba l’Anella Verda Gaià – Francolí.
  9. En definitiva, l’Anella Verda Gaià – Francolí és una eina territorial que, dotada d’una figura administrativa estratègica de gestió mancomunada i d’un model de governança específics, permetrà:
  10. Contenir la tendència a l’expansió urbanística de la conurbació de Tarragona i la seva àrea d’influència.
  11. Millorar la qualitat de vida, la salut, el benestar i el gaudi de la ciutadania dels municipis de l’àrea de Tarragona.
  12. Recuperar ambientalment espais degradats i impulsar projectes que preservin i recuperin la connectivitat ecològica, frenin la pèrdua de biodiversitat i potenciïn la conservació del patrimoni natural.
  13. Desenvolupar instruments i actuacions de gestió forestal sostenible per millorar les masses forestals joves i reduir el risc d’incendi forestal.
  14. Preservar la provisió i qualitat dels serveis ecosistèmics dels que depèn vitalment tots els municipis de la zona.
  15. Potenciar i millorar la qualitat paisatgística i frenar la degradació paisatgística.
  16. Potenciar el patrimoni cultural, històric així com els valors immaterials del territori.
  17. Ampliar les possibilitats de l’espai per a l’esbarjo i l’oci respectuosos amb la natura, mitjançant itineraris que connectin socialment el territori i relligui l’espai.
  18. Potenciar l’activitat turística i el creixement d’oportunitats d’emprenedoria vinculades a l’ecoturisme, les activitats tradicionals i la producció local (km 0).

Per aquests motius exposats, el Plenari acorda:

 

ACORDS I COMPROMISOS

PRIMER. Considerar l’Anella Verda Gaià-Francolí com una eina idònia per ordenar i gestionar el sòl no urbanitzable de protecció especial de la nostra comarca d’una forma estratègica, integrada, coherent i mancomunada amb els municipis i administracions locals que la conformen.

SEGON. Reconèixer la necessitat de constituir una figura administrativa de gestió (consorci, organisme mancomunat…) i un model de governança específics per a protegir, recuperar, gestionar i potenciar des de l’àmbit local els valors naturals, paisatgístics, històrics, culturals i d’interès social del territori que engloba l’Anella Verda Gaià-Francolí. Per això, s’estudiarà àmpliament i sense reserves la fórmula jurídic-administrativa més idònia que permeti aconseguir una major coherència en la gestió activa del territori i en la gestió econòmica dels recursos.

TERCER. Participar en una Comissió de constitució de l’Anella Verda Gaià-Francolí que impulsarà el Consell Comarcal del Tarragonès, i que estarà formada per representants polítics i tècnics dels municipis que englobi l’Anella, la Diputació de Tarragona, entitats ambientals del Tarragonès, representants de la propietat i, si s’escau, d’altres administracions públiques amb competències ambientals i d’ordenació territorial.

QUART. Preveure una reserva pressupostària per a l’any 2017 per a cobrir les necessitats que sorgeixin per a realitzar els estudis de delimitació de l’àmbit territorial, diagnosis, inventaris o actuacions de gestió derivades de la formalització jurídic-administrativa de l’Anella Verda Gaià-Francolí o de qualsevol dels altres objectius o directrius que s’acordin en la Comissió de constitució. Aquesta reserva pressupostària es crearà gràcies a aportacions dels municipis implicats, del propi Consell Comarcal, d’altres institucions supramunicipals i/o del sector privat.

 

Tarragona, a 26 d’abril de 2016.

 

 

Annex 2 – Manifest de la 8a Cadena Humana de la Platja Llarga

Protecció de la Platja Llarga i gestió eficaç!

Com a Plataforma de la Platja Llarga, demanem donar figures de protecció legals tant a la zona marítima com la terrestre d’aquesta part del litoral, ampliant l’Espai d’Interès Natural i la xarxa Natura 2000.

Aparcaments a la Ciutat Residencial Pública!

Utilitzem els aparcaments que estan situats a la Ciutat Residencial, zona Nord, que és troben en molt bon estat, i que junt amb les seves pistes de tennis ens permetrien accedir a la platja sense sacrificar la natura.

Transport Públic més econòmic!

Més transport públic és una gran millora però no és una solució global. Demanem facilitat per accedir-hi en bicicleta i a peu en tota seguretat solucionant els punts negres que ho dificulten. Abaixar el preu de l’autobús seria una d’elles!

No al Ressort Hoteler a la Ciutat Residencial pública.

Ja fa dos anys que hi ha la intenció de fer un Ressort Hoteler a la Ciutat Residencial pública, que aniria en contra de la protecció legal que busquem per la platja Llarga i canviaria radicalment el model d’aquest tram de costa.

El problema continua sent la Llei de Costes actual!

Volem la modificació de la Llei de costes, ja que permet l’especulació continuada del territori.

La Llei de Costes incompleix el compromís previ del ministeri amb les organitzacions ambientals, ja que el sistema jurídic de protecció ambiental, que tant va costar l’any 80, han degradat el grau de protecció del litoral, han tret fora i reduït els instruments de participació pública. Alguns exemples: segons la nova legislació d’Avaluació d’Impacte Ambiental, els estudis ja no necessiten contenir referències a l’acceptació o rebuig social de les activitats a emprendre, ni a cap aspecte social afectat pel pla o projecte.

Es vital per recuperar la naturalitat i l’essència de les platges. En estat verge, intocades a Catalunya queda només a prop del 1%.

Activitats de la Plataforma:

La plataforma realitza activitats d’Educació Ambiental cada dijous al matí a la platja, i coordina un voluntariat de tortugues marines per la possible aparició d’aquestes a pondre ous.

El Grup de territori de la plataforma continua preocupat per la urbanització, certes activitats, i la contaminació de l’aigua, acústica i lumínica del litoral Tarragoní, també per la biodiversitat i connectors biològics del territori més pròxim a la platja Llarga i el Bosc de la Marquesa.

Estem recollint signatures.

Apuntat al Voluntariat: http://platjallargatarragona.cat/blog/cartell-de-la-8a-cadena-humana/

www.platjallargatarragona.cat

‪#‎PlatjaLlarga ‪#‎Tarragona ‪#‎AmpliacióEIN ‪#‎CiutatResidencialPública

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies

Pin It on Pinterest

Ajuda'ns a créixer:

Vols col·laborar amb l'educació ambiental? Tu també vols més platges sense tocar? Fes part d'aquest projecte participant-hi personalment i compartint aquesta web a les xarxes socials.

Ir a la barra de herramientas