Saltar al contenido

Connectors ecològics

1.1.   Integració amb el medi natural i amb el projecte d’Anella Verda Gaià – Francolí

Segons consta en el mateix POUM de Tarragona, la zona de la Budellera és un dels espais d’un major interès connector, per la seva situació i entorn, tal i com es mostra en el següent plànol:

Plànol 1 – Connectivitat ecològica a la ciutat de Tarragona (Font: POUM de Tarragona)

 

L’Ajuntament de Tarragona i posteriorment el Consell Comarcal del Tarragonès van aprovar recentment una declaració per l’impuls de l’Anella Verda Gaià – Francolí. Aquesta declaració aprovada pel Consell Comarcal instava a:

  1. Contenir la tendència a l’expansió urbanística de la conurbació de Tarragona i la seva àrea d’influència.
  2. Millorar la qualitat de vida, la salut, el benestar i el gaudi de la ciutadania dels municipis de l’àrea de Tarragona.
  3. Recuperar ambientalment espais degradats i impulsar projectes que preservin i recuperin la connectivitat ecològica, frenin la pèrdua de biodiversitat i potenciïn la conservació del patrimoni natural.
  4. Desenvolupar instruments i actuacions de gestió forestal sostenible per millorar les masses forestals joves i reduir el risc d’incendi forestal.
  5. Preservar la provisió i qualitat dels serveis ecosistèmics dels que depèn vitalment tots els municipis de la zona.
  6. Potenciar i millorar la qualitat paisatgística i frenar la degradació paisatgística.
  7. Potenciar el patrimoni cultural, històric així com els valors immaterials del territori.
  8. Ampliar les possibilitats de l’espai per a l’esbarjo i l’oci respectuosos amb la natura, mitjançant itineraris que connectin socialment el territori i relligui l’espai.
  9. Potenciar l’activitat turística i el creixement d’oportunitats d’emprenedoria vinculades a l’ecoturisme, les activitats tradicionals i la producció local (km 0).

El Pla Parcial de la Budellera entenem que va en una línia del tot contrària a l’impuls de l’Anella Verda Gaià – Francolí, ja que suposa una interrupció sobtada d’aquesta Anella amb la reconversió a zona urbanitzada d’una bona part dels territoris necessaris per a garantir la connectivitat ecològica que reclama l’Anella Verda.

A més a més, el Pla Director Urbanístic de l’Àmbit Central del Camp de Tarragona, malgrat sigui un document que encara no s’ha aprovat definitivament per les pressions polítiques i especuladores, insta a respectar les masses arbòries a llevant i al sud de Tarragona. Urbanitzar tota la Budellera respecta aquesta directriu? Queda clar que no.

En coherència amb l’Anella Gaià – Francolí, com a infraestructura verda indeslligable i real que destil·la innombrables serveis ecosistèmics a la ciutat i als seus ciutadans, plantegem les següents reflexions:

  • Cal evitar que la ciutat penetri al camp urbanitzant el medi natural, ans el contrari, hem de fer que sigui el verd que baixi a la ciutat, tot ambientalitzant-la.
  • Cal que la natura s’endinsi a Tarragona pels seus característics comellars resseguint vells i nous camins, esdevenint pròpiament grans portes vers l’Anella Verda.
  • Caldria aglutinar les zones verdes al fèrtil comellar, les qual desemboquin en zones d’equipaments esportius/socials envoltades d’altres zones verdes menors.
  • Tot això també per tal de dotar els nous barris amb sistemes integrats de generació d’energies renovables i smart grids, recollida-emmagatzematge-aprofitament de pluvials, horts socials, jardins ecològics, apicultura urbana, etc.
  • Recomanem superposar la localització de camins històrics i les zones verdes actuals, per tal de dissenyar més ecoductes per la biodiversitat i persones, a Cala Romana, Boscos de Tarragona i a la Móra, i així connectar amb l’Anella Verda.

Al·legació 4:

Per aquest motiu demanem refer aquest disseny dels vials i la distribució d’usos del Pla Parcial de la Budellera, tenint en compte tot el seu entorn i la connexió amb l’Anella Verda i els seus valors, en especial el Carrer S i el Carrer J, que creuaran tot l’àmbit forestal que es preservarà a la Budellera. Aquesta al·legació no només és d’aplicació per aquesta Pla Parcial, sinó per tot el desenvolupament urbanístic que pugui efectuar Tarragona en un futur i que estigui en contacte amb l’Anella Verda.

 

Al·legació 5:

En el moment que es planifica el Pla Parcial de la Budellera, les necessitats ciutadanes han anat canviat positivament en relació a l’espai natural. Es pot comprovar amb la quantitat de gent que gaudeix de l’esport a la natura, la gent que va caminant i en bicicleta, etc. Aquest fet fa que haguem de demanar la modificació del PP-24 per tal de que el nou disseny sigui més evolucionat amb la coherència d’aquesta nova tendència. Malgrat el Pla Parcial parli de vies adaptades als vianants i la presència d’un gran carrer central amb carrils especials per bicicletes, l’estructura i el disseny de la vialitat respon únicament a l’interès immobiliari i, en cap moment, a la mobilitat ciutadana i l’encaix de l’urbanisme a l’entorn natural de la Budellera.

 

En aquest Pla Parcial, detectem els següents riscos i impactes pel que fa al medi natural i el paisatge:

  • La dinàmica de creixement i expansió de les urbanitzacions suposa una seriosa amenaça per la conservació del paisatge del garrofer, que progressivament disminueix de superfície i veu fragmentada la seva continuïtat espacial.
  • Els espais PEIN situats a la línia de costa es veuen sotmesos a una sobrefreqüentació, sobretot durant l’estiu, que genera impactes sobre els hàbitats i ecosistemes més fràgils. Alhora aquests espais estant sent envoltats d’infraestructures i creixements urbans que en condicionen seriosament la seva viabilitat com a ecosistemes.
  • Risc d’incendis forestals: les principals causes del risc potencial d’incendis al bosc són l’abandó dels camps, l’increment de la vegetació piròfita amb el risc que això comporta amb la sequera de l’estiu i la taxa alta de freqüentació. Periòdicament es declaren incendis a la zona, que normalment són controlats pels serveis corresponents, però en alguna ocasió el control és molt difícil i el foc fa estralls.
  • Impacte de les infraestructures: per situar-se entre zones molt dinàmiques econòmicament, aquest territori és zona de pas de grans infraestructures.

Els camps de garrofers estan en franc retrocés a causa de l’expansió de les urbanitzacions malgrat constituir un dels trets característics més distintius del paisatge del Baix Gaià. També han aparegut plans urbanístics en diversos municipis de segona línia de mar que poden canviar significativament el paisatge actual.

Tot i que el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC) ha intentat resguardar del procés urbanitzador alguns espais de primera línia de mar, sembla que la tendència dels municipis costaners és la d’omplir els espais que fins al dia d’avui s’han conservat com agrícoles o com espais naturals, seguint un creixement potser no tan expansiu però si continuat en el temps.

També es detecten les següents amenaces:

  • El paisatge del Baix Gaià presenta un dels dinamismes més elevats del conjunt del Camp de Tarragona, fruit d’una important pressió antròpica, sota la forma del creixement de l’espai urbanitzat i de les infraestructures. Les transformacions s’han anat succeint sense seguir una planificació ordenada i racional fet que en alguns sectors ha suposat la pèrdua dels valors estètics dels paisatges afectats.
  • Malgrat la important extensió de la massa forestal, aquesta està formada en gran mesura per pinedes de pi blanc, formant boscos i bosquines força joves, amb una diversitat d’espècies no gaire alta, representant així una més gran vulnerabilitat als incendis forestals.
  • La posició de la unitat com a articuladora de les comunicacions entre el litoral del sud peninsular i la regió de Barcelona justifica el pas de les principals infraestructures viàries i ferroviàries. No obstant, aquestes creen uns barreres transversals entre el litoral i l’interior, i representen en general un important impacte paisatgístic.

I les següents oportunitats:

  • El paisatge d’aquesta unitat compleix una important funció social, no només per l’atractiu turístic que ofereix la franja litoral, sinó també pels paratges on es conserven els mosaics agroforestals i que són emprats per l’esbarjo i lleure de la població.
  • La façana litoral, ocupada majoritàriament per un urbanisme enfocat al turisme, presenta un alt valor escènic per la diversitat de la morfologia litoral. La costa és articulada, amb cales i promontoris rocosos. Aquest fet, conjuntament amb l’alternança de paisatges urbans amb paisatges menys artificialitzats com la desembocadura del Gaià i el tram de Tamarit-Punta de la Móra, donen caràcter a aquesta zona del Baix Gaià.
  • La presència humana des d’antic ha permès configurar un territori, un paisatge, on és palpable l’acció humana secular, fet que ha donat lloc a una alta concentració d’elements del patrimoni històric en diferents estats de conservació però que en conjunt proporcionen un alt valor als paisatges del Baix Gaià.

Cal doncs fomentar la gestió dels següents àmbits:

  • Masses forestals localitzades al sector sud-oest, al nord de la ciutat de Tarragona els anomenats «Boscos de Tarragona». Implementar una gestió forestal que preservi els valors ecològics, estètics, i d’ús social, així com emprenent mesures per a la reducció del risc d’incendis forestals i la compatibilització de la preservació dels valors ecològics amb l’ús i el gaudi social. Estudiar, en el marc dels plans urbanístiscs, la possibilitat de crear un espai periurbà de transició entre l’aglomeració de Tarragona i la matriu agroforestal del Baix Gaià, que s’ha de potenciar com a espai de lleure i esbarjo de la ciutat, ben connectat –mitjançant vies verdes- amb la ciutat.
  • Àrea contínua de conreus llenyosos i herbacis situats al nord-oest de la unitat, des de Perafort fins a la riera de Gaià, en transició cap a les unitats de la Plana de l’Alt Camp i el Massís del Gaià, i que s’estén fins la desembocadura del riu Gaià: és possible contemplar mosaics de conreus llenyosos d’avellaners, oliveres, vinyes, i garrofers, que haurien de mantenir la condició d’espais oberts conservant els valors productius i estètics ordenats sobre una xarxa de camins i itineraris que també en permetin l’ús social. Seria recomanable la realització d’un estudi integral dels espais agraris d’aquesta unitat.
  • Fomentar els miradors del paisatge com el turó del Nàstic: per les perspectives panoràmiques que ofereixen sobre àmplies extensions de territori i paisatges tant de la pròpia unitat com de les unitats veïnes, caldria adequar per al seu ús com a mirador.
  • Platges que s’estenen per quasi tot el litoral (platja de la Savinosa, platja Llarga, cala Fonda, cala de la Móra, platja de Tamarit, platja d’Altafulla, platja de Torredembarra – Els Muntanyans, platja de Creixell, i Roda de Barà), molt apreciades com espais turístics i d’oci, i amb una riquesa d’elements de valor natural, patrimonial i històric: conformar una façana litoral que caldria endreçar amb la integració i recuperació d’espais i elements naturals, històrics, i agraris, i que facilitin l’ús social i els itineraris al llarg de la costa a través del manteniment dels camins tous.
  • Nuclis urbans i urbanitzacions que es situen ocupant de forma lineal pràcticament tot el front litoral, des de la Savinosa (Tarragona) fins el roc de Sant Gaietà (Roda de Barà), exceptuant pocs espais (platja Llarga i el Bosc de la Marquesa, desembocadura del riu Gaià, els Muntanyans de Torredembarra i el gorg de Creixell): conformar un teixit urbà heterogeni al llarg de la primera línia de costa que hauria de millorar la qualitat estètica dels seus accessos i perifèries.
  • Sòl urbanitzable que s’estén pel litoral no urbanitzat i per la perifèria dels espais urbanitzats més o menys consolidats: desenvolupar creixements compactes que segueixin la trama urbana preexistent i integrats de manera coherent amb l’entorn.
  • Urbanitzacions aïllades de l’interior oest de la unitat: evitar un major creixement, tant de les existents com de noves urbanitzacions, impulsant la millora de la qualitat paisatgística (accessos, perifèries, regulació de les tipologies constructives i dels tipus de cobertes i els codis cromàtics en les edificacions,…), mitjançant la redacció de plans especials urbanístics de recuperació i millora paisatgística de les urbanitzacions.

La Budellera, a més, està catalogada dins el Paisatge del Baix Gaià, segons el Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona. En aquest Catàleg (Unitat de Paisatge “Baix Gaià”) s’esmenten tota una sèrie de valors que identifiquen el paisatge de la zona. Els objectius de qualitat paisatgística que el Catàleg dicta per aquesta zona són:

  1. Un paisatge marítim de passeigs entrelligats amb elements naturals aptes per el seu gaudi per part de la població. La zona es caracteritza per l’existència d’una costa variada amb platges grans i petites, penya segats, dunes i muntanyans.
  2. Un paisatge rural ben gestionat, amb un important patrimoni construït de masos, castells i barraques i marges de pedra seca lligats al conreu del garrofer, revaloritzat, promocionat socialment i turísticament i que mantingui el seu caràcter identitari. Aquest espai conserva les millors mostres de conreu del garrofer del Camp de Tarragona, característic dels espais mediterranis amb escassetat d’aigua.
  3. Un paisatge del garrofer ben conservat i valorat, condicionat per permetre el seu ús social. La zona de la riera de Gaià i Roda de Barà es caracteritza per la presència encara notable del garrofer que té un elevat valor estètic i identitari, malgrat la regressió que està patint en tot el territori.
  4. Uns espais urbans compactes, que respectin els espais rurals i naturals intersticials. Existeixen una gran varietat d’estructures urbanes, amb nuclis antics rics en elements patrimonials i creixements més recents de diversa qualitat, amb diversitat de tipologies urbanes separades per espais encara rurals o naturals amenaçats de periurbanització. Haurien de conservar en el procés de desenvolupament i creixement urbà una adequada i gradual transició entre l’espai natural i l’artificialitzat, integrant elements naturals en l’espai públic urbà i mantenint l’espai obert lliure d’edificacions i instal·lacions, i estructurat per fer-hi compatible l’ús social i l’aprofitament agrícola.
  5. Riquesa d’elements de valor natural, patrimonial i històric al litoral, que es conservin i se’n faci possible el gaudi ciutadà mitjançant el manteniment de camins de ronda que en permetin itineraris per a vianants a tot el llarg de la ribera del mar.

Així mateix, el Catàleg identifica en concret una àrea, on s’emmarca la Budellera, amb valors paisatgístics especials a protegir:

  • Entorn d’elements patrimonials de la Mare de Déu de Llorito, per les àmplies panoràmiques que ofereix sobre un ampli sector del Camp de Tarragona, i pels seus valors simbòlics-identitaris i religiosos-espirituals. Restaurar i revaloritzar el paisatge, especialment la pedrera situada al sud, així com també els entorns de l’Arc de Barà, la Torre dels Escipions, les restes de cala Romana i la pedrera del Mèdol, a través de plans integrals, de manera que es permeti la recuperació del patrimoni a la vegada que es desenvolupen actuacions en el seu entorn encaminades a la millora de la qualitat del paisatge urbà, a la vegada que se’n permeti el gaudi per part dels ciutadans.

El desenvolupament d’aquest Pla Parcial pot alterar notablement aquests valors i incompleix clarament les directrius i objectius de qualitat paisatgística del Catàleg. Caldrà doncs, que es compleixi la Llei del Paisatge, sobretot pel que fa als principis bàsics de l’Article 2:

  1. Afavorir l’evolució harmònica del paisatge d’acord amb els conceptes d’utilització racional del territori, de desenvolupament urbanístic sostenible i de funcionalitat dels ecosistemes.
  2. Preservar, amb l’adopció de mesures protectores del paisatge, el dret dels ciutadans a viure en un entorn culturalment significatiu, com és l’Anella Verda.
  3. Reconèixer que el paisatge és un element de benestar individual i col·lectiu que, a més de valors estètics i ambientals, té una dimensió econòmica, cultural, social, patrimonial i identitària.
  4. Considerar les conseqüències sobre el paisatge de qualsevol actuació d’ordenació i gestió del territori i valorar els efectes de l’edificació sobre el paisatge.

Així mateix, cal que es doni compliment de l’article 12 amb les directrius del paisatge:

  1. Els plans territorials parcials i els plans directors territorials determinen els supòsits en els quals les directrius són d’aplicació directa, els supòsits en els quals són d’incorporació obligatòria quan es produeixi la modificació o la revisió del planejament urbanístic i els supòsits en els quals les actuacions requereixen un informe preceptiu de l’òrgan competent en matèria de paisatge. Els plans territorials parcials i els plans directors territorials també poden determinar quan les directrius del paisatge són recomanacions per al planejament urbanístic, per a les cartes del paisatge i per a altres plans o programes derivats de les polítiques sectorials que afectin el paisatge. En aquest darrer supòsit, els plans o els programes que s’aprovin han d’ésser congruents amb les recomanacions de les directrius del paisatge.

Al·legació 6:

Creiem que el tractament del medi natural i l’anàlisi d’impacte paisatgístic que s’incorpora a la documentació del Pla Parcial de la Budellera, no fa un anàlisi prou complet d’aquests aspectes esmentats; per aquest motiu al·leguem una millora en els estudis d’integració paisatgística i ambiental i en les mesures que permetin a la pràctica aquesta integració. Caldria fer un anàlisi detallat de tots els valors que identifiquen el paisatge i el medi natural de la zona, inventariats al Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona elaborat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya i donar-ne compliment escrupolosament.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies

Pin It on Pinterest

Ajuda'ns a créixer:

Vols col·laborar amb l'educació ambiental? Tu també vols més platges sense tocar? Fes part d'aquest projecte participant-hi personalment i compartint aquesta web a les xarxes socials.

Ir a la barra de herramientas