Saltar al contenido

Joc de Pistes a la Platja Llarga de Tarragona

En busca del tresor de la Platja Llarga amb els infants del Cassal d’ Estiu del Club de Vela.

Què és un joc de pistes?

És un joc que defineix el nostre carácter com a activistes de la Platja Llarga i el que volem transmetre als més petits.

El joc es basa en 10 proves d’aprenentatge sobre la natura de la platja Llarga i la creativitat de l’infant.

Els objectius principals és reconèixer l’entorn que ens rodeja i observar els rastres que hi ha i les plantes dunars.

El joc de pistes consistirá en 10 pistes amagades als pals que protegeixen les dunes dintre d’unes ampolles de plàstic.

Primer, explicarem: Què és una duna i com es forma:

Les dunes principalment es formen en els deserts i en el litoral. Les forma el vent i segons la seva direcció adopten diverses formes. L’arena de la duna sol ser més fina que la de la platja a causa de la criba del vent i allí hi habiten molts animals microscòpics i plantes. Si voleu podeu observar-les, però no trepitjar-les perquè pertanyen a un espai natural protegit.

 

Pistes:

Pista 1 Fer una sopa de lletres amb les plantes i animals platja.

Pista 2 Quins contenidors de reciclatje hi ha?

Pista 3  Imitar a un animal de la platja.

Pista 4 Què són els microplàstics? Fan mal als animals?

La galería contiene 2 imágenes.

Pista 5  Orientació amb bruixola. Cap on és el Nord, Sud, Est i Oest i situar-ho al mapa.

Pista 6 Explicar algo sobre la tortuga Babaua.

Pista 7 Imitar a una tortuga Babaua ponen els ous i un voluntari tortugues.

Pista 8  Sabries dir quines són les banderes que pots trobar a la platja Llarga? Quina bandera indica que pode anar a banyar-nos?Quina bandera indica que és una platja natural?

Pista 9  Mímica: Pensa una pel.lícula i animat a representar-la als teus companys.

Pista 10  Digues el que saps fer amb la sorra i si t’enrecordes defineix la paraula Sorra.

Pista 11 Dibuixa a la sorra el que significa per a tu la platja Llarga.

El tresor Hàbitats i Biodiversitat

Acanthocardia (Rudicardium) tuberculataMol·lusc de petxina grossa i forta, de fins a 90 mm, de contorn aproximadament romboïdal. El marge posterior és lleugerament convex, gairebé recte, però l’anterior és més fortament convex. L’escultura està formada per 18 – 20 costelles amples i també línies i solcs concèntrics. Dorsalment, cada costella té una quilla central que porta fines espines punxegudes; a la part ventral aquesta quilla és fosca i les espines apareixen més espaiades. Els estadis de creixement són clars. A l’interior apareixen dues dents cardinals en cada valva; a la dreta més dos anteriors i un de posterior laterals, i en l’esquerra un anterior i un altre posterior. La superfície interna mostra una línia paleal i les cicatrius aductoras; l’escultura externa apareix marcada a l’interior des del marge a la línia paleal.

Color extern blanquinós, groguenc o marró clar, sovint en bandes concèntriques de diferent ombrejat, freqüentment més fosc en els umbos. Periostraco fi, groguenc. La superfície interna és blanquinosa, més fosca cap als umbos.

L’animal presenta brànquies llargues, igual que els sifons. El peu és gran, llarg i cilíndric. La vora del mantell és apuntat i igual que els sifons presenta un puntejat que correspon a òrgans fotoreceptors.

 

Mactra stultorum : Concha fina i fràgil, ovalada, de fins a 50 mm, amb els umbos situats just en posició anterior a la línia mitjana. Ornamentació formada per fines línies concèntriques i amb les fases de creixement visibles. El marge és prominent en la xarnera. Lúnula i escutcheon absent.
Valva dreta amb dues dents cardinals, l’anterior paral·lel a la línia de xarnera, apariat i dos laterals allargats, un anterior i un altre posterior; valva esquerra amb tres dents cardinals, els dos anteriors units per formar una estructura doble mentre qu el posterior tot just està desenvolupat, i dos laterals allargats, un anterior i un altre posterior. Condróforo triangular, posterior a la dent cardinal en cada valva, amb un petit septe dorsal que ho aïlla del lligament. Cicatrius de l’adductor i línia paleal no diferenciables. Si paleal ample i arrodonit, no molt gran.

Color blanc, tenyit de porpra en els umbos, amb línies marró clares d’amplada variable; periostraco de color marró clar i fi. Superfícies internes blanques, una mica purpúries.

L’animal és de color blanc amb alguna tonalitat blavosa; té un mantell proveït de serrells amb filaments blancs. Sifons curts, amb els orificis també amb serrells i filaments vermells o groguencs, units en tota la longitud, estant el exhalant proveït d’una vàlvula tubular. Peu gran, amb forma de llengua, molt extensible, que empra per enterrar-se en el substrat en què viu.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies

Pin It on Pinterest

Ajuda'ns a créixer:

Vols col·laborar amb l'educació ambiental? Tu també vols més platges sense tocar? Fes part d'aquest projecte participant-hi personalment i compartint aquesta web a les xarxes socials.

Ir a la barra de herramientas