Saltar al contenido

INFORME 2016 sobre la Platja Llarga de Tarragona

 Platja en procés de renaturalització I Dirigit a Ecologistes en Acció

Som una platja en procés de renaturalització i si les coses es fan bé, seria galardonada algún dia amb una Bandera Verde per Activistes en Acció.

Aquesta platja comença a uns 4 km de Tarragona en direcció nord.

 

Té uns 2.890 metres de llarg; pel que fa a l’amplada, varia des de pocs metres fins a uns 40, fins i tot 60 m a la zona central. És una platja de sorra fina, dura quan està mullada, que s’ha mantingut en equilibri sense necessitat d’aportacions artificials.

 

Sota l’aigua, un banc de sorra s’estén a tot el llarg de la platja. Exerceix una acció equilibradora sobre l’aportació d’arena del mar a la platja.

Al final el fons de la platja, sense edificacions i amb una entrada a un Bosc a sobre d’ una Duna Gegant i amb accés a l’ antiga Cantera Romana. Protegit com Espai d’ Interés Natural (EIN).

Fons platja avans dels Bungalows 2016
Final de la Platja Llarga, on limita amb l’Espai d’Interès Natural “Punta de la Móra-Tamarit”, conegut com el Bosc de la Marquesa.

 

Cal destacar la presència de fanerògames marines al fons marí com la Cymodocea nodosa i la posta d’ ous de Tortugues Marines.

Hi havia un projecte aprovat per construir un passeig marítim tot al llarg de  la  Platja  Llarga  però  el  Ministeri  de  Medi  ambient  el  va  retirar l’octubre del 2009, i actualment sembla que la voluntat de les administracions es decanten per restaurar els seus ecosistemes naturals.

  1.  El seu estat natural

 

La platja manté un paisatge predominantment natural, malgrat la presència dels càmpings, xiringuitos i d’algunes edificacions aïllades a la meitat més propera a Tarragona.

 

És una de les poques platges obertes que manté aquestes característiques de naturalitat al litoral tarragoní.

 

Els valors de fauna i flora

 

Al seu cordó dunar i a la rera-duna podem trobar una gran varietat d’espècies vegetals i animals.

Concretament se n’han detectat seixanta-vuit espècies de Flora, entre elles quaranta-una de pròpies d’hàbitats protegits de duna i rera-duna.

Algunes espècies, com la Savina litoral (Juniperus phoeniciae ssp. euromediterrania), l’Estepa de sorral (Halimius halimifolium), l’Ensopaguera (Limonium gibertii) o la Maresia nana, estan protegides per la Directiva Europea d’Hàbitats i altres disposicions legals. I la varietat de Limonium virgatum és endèmica del litoral del municipi.

 

Quant a la fauna, sobretot a l’hivern és molt variada. Podem trobar-hi espècies protegides de duna, com ara la Sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythurus) o l’Escarabat piloter (Ateuchus hacer). La llista d’animals avistats en aquesta platja és molt llarga; inclou moltes aus marines, ducs, dofins, tortugues marines, fins i tot algun senglar, i sobretot aus marines: el fons de la platja és un indret d’avistament d’aus marines apreciat pels ornitòlegs, on podem contemplar una gran varietat d’espècies diferents, sobretot fora de l’època estival.

La dificultat d’accés

És fàcil arribar en cotxe a tres indrets de la platja, en un dels quals hi ha alguns restaurants. Però com que és tan llarga (gairebé 3 km) té zones de més difícil accés, i per tant bastant poc freqüentades, excepte als dies estivals de més afluència.

Que hi hagi la mínima intervenció antròpica

 

És una de les platges catalanes obertes i de grans dimensions menys intervingudes, tenint en compte la seva relativa proximitat la ciutat, es un cas especial, que conserva un alt grau de naturalitat i de valors ecosistèmics a molts de trams del cordó dunar i a alguns espais de reraduna lliures d’edificacions i de càmpings.

La mínima freqüentació humana en la zona de balneari.

 

La Platja Llarga, per la seva bellesa, és freqüentada per molta gent de Tarragona, que la prefereix a d’altres més properes però més artificialitzades (Miracle, Arrabassada, Savinosa…). I és una tradició caminar els seus 3 km., d’anada i de tornada, per la sorra, gairebé els caps de setmana d’hivern.

 

Tanmateix, per les seves dimensions, absorbeix molt bé aquesta freqüentació.

Que l’accés en vehicles de tracció a motor estigui prohibit.

Aquesta dificultat d’accés la trobem en alguns indrets de la platja, que queden lluny dels tres accessos existents a menys de 200m. de la platja.

Que tingui alguna figura de protecció mediambiental oficial

 

De moment, la Platja Llarga no compta amb cap mesura de protecció mediambiental  oficial.  Quan s’acabi de treure les principals espècies vegetals  invasores amb la conseqüent recuperació de les poblacions vegetals de duna i aiguamoll es vol presentar a la Generalitat de Catalunya la documentació necessaria per demanar l’ampliació de la protecció legal de l’EIN de Punta de la Móra-Tamarit.

Es demanarà també en funció dels importants valors ecosistèmics de la platja, rera-platja i fons marí, amb la presència d’hàbitats protegits per la directiva Europea (cordó dunar, aiguamoll, amb la comunitat vegetal Eriantho holoschoenetum australis…), espècies vegetals protegides legalment i en perill d’extinció (Savina litoral, Maresia nana, Estepa de sorral,   Limonium  gibertii,   praderies   submarines   de   Cymodocea nodosa…) a més de la presència de posta d’ ous de Tortuga de l’ espècie Careta careta I la presència de nidificació als roquers de corbs maríns, I l’ aparició d’ alters espècies de cetacis pel corredor boilògic marí, en un futur podriem demanar d’ alters figures de protecció com la Xarxa Natura 2000.

 

Ja es va demanar al 2007, a la Comissaria Europea del Medi ambient, un reconeixement de la necessitat de protegir aquesta platja d’intervencions que artificialitzin més el seu paisatge i perjudiquin els seus ecosistemes (en concret, d’un Passeig marítim que en aquests moments ja sembla descartat). Copiem aquí un fragment de la resposta de la Comissaria de Medi ambient:

 

E2609/08ES

Respuesta del Sr. Dimas

en nombre de la Comisión

(26.6.2008)

 

La Comisión no está al corriente de los planes de construcción de un paseo a lo largo de la Platja Llarga de Tarragona.

Como indica Su Señoría, aunque la propia playa no esté protegida en virtud del Derecho ambiental comunitario, está unida al sitio de la red Natura 2000 «Costes del Tarragonès».

Por consiguiente, la Comisión considera que, de conformidad con la Directiva 92/43/CEE

del Consejo,

de 21 de mayo de 1992, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres[1][1], el proyecto puede llevarse a cabo siempre que las autoridades

responsables cumplan plenamente las obligaciones y salvaguardias establecidas en el

artículo 6 de esa Directiva para garantizar la preservación de la integridad ecológica del sitio «Costes del Tarragonès».

L’actual procés de renatura- lització de la Platja Llarga

 

PRESENTACIÓ:

 

-Des de la primavera del 2009 (primera jornada de voluntariat per extreure Carpobrotus edulis)  fins ara s’han succeït al voltant de 70 jornades de voluntariat i altres actuacions per tal de restaurar els ecosistemes  naturals  de  la  platja,  de  la  mà de l’Ajuntament  de Tarragona i amb el suport tècnic i les autoritzacions de la Generalitat de Catalunya.

 

-S’ha  recuperat  un  AIGUAMOLL  natural,  protegint  amb  pals  i cordes una part de la seva comunitat vegetal d’interés comunitari Eriantho holoschoenetum australis, i s’hi ha plantat una petita franja de bosc, amb espècies autòctones arbòrees i arbustives, per tal d’aillar- ho de la via del tren i del vial per cotxes i caminants paral·lel a la via. També s’ha anat controlant el rebrot dels esbarzers manualment. 

 

-En quant al CORDÓ DUNAR:

 

–   Es continuen protegint més trams amb PALS i CORDES, malauradament vam suggerir que el primer tram de protecció dunar es fes devant el Càmping les Palmeres, i actualment és l’últim tram que falta protegir. Simbólicament era molt important, ja que podriem haber guanyat temps per demanar l’ enretirada de 7 metres, per alliverar el cordó dunar, sense la necessitat d’ un passeig marítim per expropiar.

 

–   Ja hem assolit l’eliminació de l’espècie invasora CARPOBROTUS EDULIS, després de més de 20 jornades de voluntariat, en les quals s’han enretirat unes 70 tones de Carpobrotus. Només falta a l’ interior de les tanques del càmping, per evitar futures propagacions.

Carpobrotus devant el càmping les Palmeres
Extracció de Carpobrotus devant el càmping les Palmeres

 

–   Es procura diversificar els indrets de creixement de les espècies vegetals més rares i amenaçades per tal de millorar les seves probabilitats de supervivència, amb un programa de PLANTACIONS amb planter procedent de llavors recollides a la mateixa platja, per tal de respectar els seus genotips.

–  Sembla ser que l’Ajuntament està programant la retirada de l’espècie arbòria invasiva AILANTHUS ALTISSIMA, que està envaint la zona de creixement de la Maresia nana i s’apropa cada any més al savinar del Bosc de la Marquesa (Juniperetum licyae)

 

ACTUACIONS 2015 – 2016

 

Protecció de l’ aiguamoll segrestat s’ ha ampliat! 

Ja han fet l’extracció de CANYES AMERICANES  a l’aiguamoll protegit.

Pendent protegir les comunitats més importants.

Actualment està protegit amb pals i sirgues casi tot l’ aiguamoll segrestat de l’ accés principal, posteriorment s’ han arranjat alguns espais, per tal de que puguin aparcar els cotxes i queden d’acord els partits polítics en augmentar el número d’ autobusos a l’ estiu.

La problemàtica i percepció d’ una part ciutadana i propietaris dels restaurants, es que no troven suficient espai pels usuaris estiuencs que acollia cada any la Platja Llarga. 

La galería contiene 2 imágenes.

La solució proposada a l’administració, a través dels mitjans de comunicació, es que utilitzin espais públics en desús de la Ciutat Residencial, concretament a les seves antigues pistes de tenis, amb accés principal, darrera de la marquesina de la parada d’ autobús, amb el que ja compta amb un accés directe a la platja per sota de la via del tren. La inversió seria mínima i quedarien lliures els estrets connectors biològics i es podria acabar de protegir les comunitats més importants.

Aquesta idea ha sorgit desde la Plataforma per tal de reduir el número de places de cotxes més pròxims a la platja, per deixar lliures els hàbitats de sabina litoral de la Platja Llarga i desestimar el projecte de fer aparcaments entre la carretera i la via del tren, per la vital importància connectora, ja greument fracturada per aquestes dos infraestructures, més l’ Autovia i l’autopista, vers al nord i paral·lel a la linea de mar.

 – Han ficat Pals i codes també al tram entre el Búnker i les primeres cases, amb dunes en formació i una biodiversitat notable. La plaça de xiringuito més proper a les proteccions tindrien que resituar-lo a l’ entrada dreta de Cala Romana, ja que s’ ha re-naturalitzat la zona molt ràpid i augmenta la presió antròpica amb la presència de festes diurnes i nocturnes amb la conseqüent contaminació acústica i lumínica. Recordar que antigament  era la zona més tranquila de la Platja, on el mes d’ agost podies trovar molta més tranquilitat que al final de la platja.

-S’ha fet intervencions de NETEJA de RUNA i de restes obsoletes de ciment, maons…

–   Han ficat, masses CARTELLS d’informació, tots iguals i ben alts: Pel nostre gust agressius i sense convidar a la preservació:

Multes de 100 euros

 

-Cartell d’ educació Ambiental més bonic, però poc aprofitat per la part del darrera. Dona informació sobre com actuar si veus una tortuga marina. 

Cartell tortugues

ASPECTE PETJADES TORTUGA BABAUA
ASPECTE PETJADES TORTUGA BABAUA

-Setmana Natura 2016: Neteja de la Platja Llarga, el Bosc de la Marquesa,replantacions pel Aurora de Sabina litoral, regar i tallar camins amb replantacions.

 

 

 

 

 

#SetmanaNatura amb Aurora
Veure #SetmanaNatura 2016 amb Aurora: Veure més clic aquí

 

Veure -Voluntariat de tortugues _ 2 Formacións 2016 a platja Llarga            Veure partes d’informes de seguiment

Formació

-Voluntariat d’ educació Ambiental I formació

Mural platja Llarga

Aula Natura pels Infants

Actuacions pendents

En aquest sentit queda pendent intentar PROTEGIR-LA LEGALMENT (per exemple, ampliant l’EIN contigu de la Punta de la Móra –Tamarit), en base als seus excepcionals valors naturals de flora i fauna, amb uns quants hàbitats i espècies vegetals protegits i en perill d’extinció.  La  gestió  per  demanar  aquesta  protecció  es  preveu ara que el medi natural de la platja està més restaurat.

#AmpliacióEIN

EIN marítim-terrestre desde el Bosc de la Marquesa fins els roquers de l’ antic Sanatori de la Platja Arrabassada.

 

Quedaria també per abordar:

-Protegir la zona marítima enfonsant vaixells no contaminants i pedres amb forats a diferentes profunditats, per evitar la pesca d’ arrosegament, que culturalment, com no tenim barreres naturals, encara que no pesquin, proven sort.

pesca d' arrosegament

-Prohibir els concursos de pesca masius a la Platja Llarga.

–   La protecció amb PALS I CORDES del tram que es troba davant del Càmping Les Palmeres, per tal d’impedir les males pràctiques de gestió de la duna per part del camping. Demanar que cedeixi 7 metres per donar espai als habitats dunars.

-Actualment amb la nova llei que aprova que els càmpigs ampliien el seu número de bungalows, el càmpin les Palmeres ha emplaçat més número d’aquest tipus d’ intal.lacions, degradant el seu paisatge  I augmentant la presió antrópica a l’EIN.

 

Bungalows a prop dels hàbitats
Noves instalacions de Bungalows als sitemes dunars

Bungalows que es veuen desde lluny la seva presència al paisatge.

– Deixar de passar la maquinaria pesada i els vehicles de la neteja en la temporada de posta d’ous de tortugues marines, per tal de no compacta la sorra, deixar de passar massa a prop de les dunes i deixar establir-la. Extreuen amb maquinaria pesada restes de cymodocea nodosa, recordem desde fa temps que no es brossa!

Gestió tortugues marines?
Gestió tortugues marines?

 

–   També s’està mirant de protegir un altre espai d’AIGUAMOLL amb SABINAR més petit,ACTUALMENT UTILITZAT COM A PÀRQUING, entre el càmping Les Salines i el de Les Palmeres, així com recuperar l’antiga SÍNIA que hi trobem i que ens informa de l’existència d’aigua dolça sota aquest aiguamoll.

-Tan fàcil com deixar aparcar aquest estiu dins de la Ciutat Residencial.

–   Existiria una idea amb APARCAMENTS a la Ciutat Residencial pública en desús, per tal de no sacrificar altres zones darrera la via del tren, sobretot preservar la zona més pròxima al Bosc de la Marquesa, uns terrenys que es podrien destinar a custòdia agraria i per tal de poder protegir la totalitat de l’aiguamoll ja recuperat, a més deixar lliure el petit aiguamoll del sabinar, esmentat a l’ apartat anterior, I d’altres espais entre la carretera I la via del tren que fan d’ estrets connectors biològics. Lo més important és no crear més places que anys anteriors, per tal d’ evitar l’ antropització d’ aquesta platja en regeneració, desde on s’ intenta crear un nou model de costa.

–   Continuar control·lant el rebrot dels ESBARZERS (cada cop més feble).

–   Rehubicar un dels xiringuitos més pròxim als apartaments a l’ entrada del túnel de Cala Roma, pel seu augment de presió antròpica per la celebració de festes I apertures per les nits.

Es podrien eliminar dos llicències de xiringuitos ja que ningú l’ ha demanat en dos anys, de fet tenim por de que es concedeixin en un futur

. Actualment hi han tres xiringuitos, heterogenis de temporada. Un d’ ells ha augmentat la seva Terrassa.

–   L’extracció d’AILANTS, (arbres molt invasius que creixen des del càmping sobre el cordó dunar, massa a prop del Bosc de la Marquesa, i posen en perill la pervivència a la platja de l’espècie protegida Maresia nana).

-També hem hi han alguns exemplars de plantes de Recino que s’ han d’ extreure, situades a prop del talús.

 

–   La retirada del NYAP (de la Punta de la Creueta), tot un clàssic, (tros de Camí de Ronda construit al 2007 al  molt  especial  indret  en  que  es  troben  la  platja  i  el  bosc protegit), i que està contribuint a agreujar el Solc que es forma al final de la construcció. Representant del camí de ronda que tenien projectat pel Bosc de la Marquesa.

Ha contribuit a la destrucció d’ una duna gegant, actualment s’ ha de restaurar la duna.

Fa deu anys que demanem dos pals I una corda per disuadir el pas de la gent,  a l’accedir a la cantera, acaven sortint per aquesta duna, ja tan degradat pel pas del temps, que es prioritaria la seva restauració si volem conservar el sender d’ accés a les cales sense malmetre un altre espai.

 

–   Caldria protegir les falses entrades al BOSC de la MARQUESA, sense banalitzar el paisatge, amb elements naturals més elevats al pas d’una persona, cavall o ciclista, o sinó s’acabará espatllant la gran duna que sustenta al Bosc de la Marquesa per la banda de la platja. Com ha passat amb el Solc ja existent originat per la construcció de pedra del 2.007 a la Punta de la Creueta.

 

-Situar el cartell existent de l’ accés principal al Bosc de la Marquesa uns dos metres a la dreta, per protegir la duna que es trova accessible.

–   Fóra interessant la recuperació d’alguns POUS que hi ha a la platja i que connecten amb el seu subsòl d’aigua dolça. Fins ara s’han tapat amb runa els que s’han anat trobant, però un pou és un ben social que estaria bé protegir i mantenir. Només caldria posar-lis reixes per evitar accidents. Ni ha almenys 4 al llarg de la platja.

–   A   mig   termini,   caldria   substituir   les   canonades   de CLAVEGUERAM que passen sota el cordó dunar a tot el llarg de la platja, són molt antigues, i continuament han de ser reparades per trams, per una altra solució, uns quants metres més cap a l’interior. (Hem vist com ficaven una canonada molt a prop de la caseta de l’ emisari, parallel a la linea de mar, dins l’ aiguamoll).

 

-En un futur eliminar banalitzacions com alguna dutxa i cartells repetitius, a més a més d’ agresius, no conviden a la protecció.

-Aprofitar els cartells per devant I per darrera per tal de ficar més informació I minimitzar el número de cartells. Discrets sense banalitzar el paisatge, ah! Que els fiquin a l’ altura d’ un bailet, infant, gent petita.

–   I   altres   actuacions   que   puguin   anar   apareixent   com   a necessàries o convenients en aquest procès que procura posar els mitjans per tal que els ecosistemes amb que compta la platja es puguin anar recuperant.

" La PLATAFORMA "Salvem la PLATJA LLARGA de Tarragona" ens hem reconvertit en PLATAFORMA "Cuidem la PLATJA LLARGA de Tarragona"

4680-fg

Visca les banderes verdes d‘ Ecologistes en Acció

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies

Pin It on Pinterest

Ajuda'ns a créixer:

Vols col·laborar amb l'educació ambiental? Tu també vols més platges sense tocar? Fes part d'aquest projecte participant-hi personalment i compartint aquesta web a les xarxes socials.

Ir a la barra de herramientas